Parlem de justícia i ens obliga a parlar de les injustícies que genera aquest poder judicial amb visió patriarcal i franquista.
Moltes són de difícil digestió, la presó dels Jordi´s, presos polítics, els joves d´Altsasu i la sentència imperdonable de la manada.
Un poder judicial , que està polititzat i sosté els grans poders econòmics en mans d oligarquies, com hem vist en la sentència del suprem respecte a les despeses de les hipoteques…… sense paraules.
Però no és necessari anar molt lluny per saber que aquesta justícia vulnera els drets fonamentals i així podriem parlar dels jutjats de família de Lleida.
La Maria fa sis mesos que espera ratificació de divorci, des de llavors el progenitor no custodi i responsable dels dos fills en comú no passa la pensió per aliments, la situació actual, la Maria i els seus dos fills queden obligats a ser persones vulnerables , amb risc d´exclusió social, reben ajuda del banc d´aliments, familiars i amics.
Fa unes setmanes va visitar el jutjat de família impotent, suplicant gairebé, la resolució de la seva situació, la contesta rebuda va ser: el jutge està de vacances i quan torni ja veure´m perquè té molts pendents….
han passat sis mesos, 180 dies, molts quan has de garantir les necessitats dels fills , sense recursos.
Hi ha inacció i una lentitut normalitzada en aquest jujtat que relativitza el temps d´espera , ignorant la responsabilitat que tenen en garantir amb celeritat els drets dels menors, que són els primers afectats, a nivell emocional, viuen el patiment i la ansietat que es viu a casa, a nivell físic, amb la reducció i qualitat dels seus àpats i a nivell social, que els deixen exclosos de mantenir activitats .
Hi ha una desnaturalització de la justicia vers el patiment , la lentitut ampara als incomplidors i fa vulnerables a les victimes, a les que suposadament han de protegir els seus drets.
Una societat justa igual per a tots ha de tenir una justicia justa i propera, i de vegades sembla sigui una èlite d´intocables, incuestionables i de cap sentit autocritic .
Devant la impotència de moltes dones i malhauradament dic dones per que en un 80 % són els progenitors custodis i les que lideren la precarietat laboral en reducció de jornades i remuneració, reitero devant aquesta impotència, només podem denunciar i fer visible les seves situacions per recuperar la dignitat que la precarietat i la vulnerabilitat ens vol prendre.
Caldria exigir als jutjats de família celeritat, eines i mecanismes per garantir el dret principalment dels menors, i per si el cas de la Maria es preten reduïr en un cas aïllat, sempre quedarà el testimoni viscut per qui redacta aquest article, que va iniciar una reclamació l´any 2014 i va finalitzar a primers del any en curs, la menor que calia garantir els seus drets està a uns mesos de ser major d´edat, tot un èxit d´això que en diuen justícia.
Rosa Peñafiel Cantano