Quan naixem, sense gaire traça, posem la primera pedra a la que serà la nostra casa, el nostre sopluig al llarg de tota la nostra vida. Amb els pares, donarem forma a la base, als fonaments que hauran d’aguantar la resta.
L’estabilitat dels fonaments és imprescindible per que tota la construcció suporti les batzegades, tremolors i altres sacsejades que, de ben segur, arribaran. Després vindrà l’aixecament de les parets mestres.
La vida es composa de molt més que maons, formigó, bigues. I tot donarà forma i formarà part de la nostra casa; les relacions amb el nostre entorn en són una part important, fins i tot, potser més important que els materials específics de construcció del principi.
Les amistats seran bàsiques per a que les parets no caiguin i s’esmicolin contra el terra. Les veritables amistats són més que aquelles persones de qui en coneixem el nom, l’adreça, potser els gustos, les aficions. Les veritables amistats són les que esdevindran parets mestres, les que un dia qualsevol i fins i tot després d’anys sense haver coincidit, quan arribin tempestes, pedregades i llamps i trons, apareixeran per, davant d’un cafè i una estona d’afable conversa, convertir aquell mal oratge en un oasi de pau, calma, tranquil·litat, i seran un reforç per evitar la caiguda d’aquella paret mestra que havia començat a trontollar.
La veritable amistat és aquell suport que, amagat a allò que els ulls no poden veure, queda al descobert i a la vista del cor donant estabilitat i sentit a la casa que és la nostra vida.
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA