Des que l’ànsia de poder va ocupar la ment dels que es consideren els poderosos, en qualsevol àmbit del nostre dia a dia, sotmetre la societat als desitjos d’aquests individus ha estat el seu màxim objectiu.
I tot s’hi val per aconseguir-ho. Al principi dels temps, la força bruta, bruta perquè neix a les clavegueres mentals dels dominadors, era la manera de fer claudicar la resta de la societat, anul·lant-ne qualsevol ombra de poder que aquesta pogués voler tenir. Allò que s’anomenen els poders fàctics en són l’eina bàsica a la societat actual, davant les discrepàncies, d’aquesta gent. La força d’atracció cap a la política, que exerciex aquest desig és tan forta que fins i tot aquells que s’hi han acostat per despolititzar-la, han acabat essent els més polititzats en les seves actuacions, oblidant l’origen de la “polis”, la ciutadania, a l’antiga Grècia. Només cal fer un cop d’ull al que està passant des de les darreres eleccions, a l’Ajuntament de Barcelona.