Sens dubte un dels grans genis que ha donat la Humanitat al llarg de la seva història fou Leonardo Da Vinci, i enguany es compleixen 500 anys de la seva mort.
A Europa (especialment a França i Itàlia per haver residit i treballat a ambdós països) s’ha celebrat com símbol de la cultura europea. Un home inquiet, d’esperit universal, amb un immens desig per saber-ho tot, de conèixer-ho tot, amb les seves quimeres que l’empaitaven fins a altres hores de cada matinada.
Des de la pintura (a ell devem el seu famós quadre de la Gioconda o Mona Lisa, o el de l’últim Sopar de Jesucrist i els apòstols) fins a l’enginyeria (el primer disseny d’un aparell volador), escultura, biologia, poesia, música, geologia, etc. Coetani d’altres genis com Miguel Ángel (pintor de la capella Sixtina del Vaticà) i el principal arquetip que donà lloc al Renaixement, quan es rescataren els ideals dels filòsofs i genis de la Grècia Clàssica (Sòcrates, Protàgores, etc) després d’un període de 1.500 anys sense reunir tals constel·lacions intel·ligents, quan el fanatisme religiós de tota creença volia falsament enfrontar religió i ciència per assolir certs propòsits (conceptes que no tenen per què ser-ho i la Bíblia mai ha pretès ser llibre científic).
Da Vinci fou un dels grans genis més polifacètics, però per estar atrapat al segle XV pocs dels seus projectes arribaren a construir-se, mentre poc a poc es qüestionaven els dogmes (a alguns països, per menys es matava a gent). I és que si la Història demostra que ments tancades barreja d’enveja i avarícia són les grans barreres al progrés, també cal valorar la impremta religiosa en l’art i cultura com argument per no menystenir la religió; però potser si en aquells 1.500 anys s’hagués cultivat i florit vigorosament l’esperit humanista, amb el far de la Biblioteca d’Alexandria potser ara viatjaríem per camins vora les estrelles de l’espai, colonitzant altres mons, i potser eradicar més malalties i moltes de les injustícies actuals. Història-ficció apart, el passat no es pot canviar, pot fer mal però també podem aprendre d’aquest. Seguim endavant.
Toni Yus Piazuelo