L’avenir.

Ens diuen que hem de viure en societat, que hem de complir unes normes comuns, que hem de viure junts. No volem però, viure engabiats, per més que ens repeteixin que són gàbies d’or les que ens empresonen. És a l’aire lliure que podem volar, que volem volar. Volem, ara i aquí, aixecar el vol i veure què hi ha més enllà de l’horitó. Per estar preparats quan, avançant, vegem lo que ha de venir. Volem poder improvisar, mentre sobre bases fermes, vegem sorgir el nostre avenir.

Ens diuen que hem de compartir, que la Terra és un jardí on tothom té dret a ser-hi, de caminar descalç sobre la gespa verda i fresca. No volem trepitjar el formigo i l’asfalt, que ofeguen i maten la vida. És de la terra que ens ha de nodrir, que ha de sorgir el nostre avenir.

Hem de treballar, col·laborar en la construcció de la societat on vivim i viurem. I ho farem tan bé com poguem.. Però la volem construir a la nostra manera, com sempre ho hem fet, amb els models que sempre hem tingut. I també volem fer festa grossa, sense imposicions, poder-nos divertir amb els nostres amics, amb els nostres costums. I els volem mantenir. És treballant així, i gaudint, que sorgirà el nostre avenir.

Un bon dia naixem i un altre, que volem llunyà, hem de morir. Mentrestant però, volem tenir eines i llibertat per poder escollir com construir i donar forma al nostre avenir.