La Pau és definida com un moment de felicitat, serenitat i permanència que està oposat a la guerra i té un vincle positiu. Aquesta paraula sorgeix del llatí pau (pacis), que té per significat “acord pacte”. La pau és com un estat de calma i serenitat. També consisteix a ser una persona solidària, tractar bé les persones, no fer mal al proïsme, respectar l’opinió de les altres persones, acceptar-ne les diferències, etc., etc.
Amb molta freqüència representem el colom com el símbol de la tan coneguda pau. En fullejar el nostre voltant s’observen multitud de mostres humanes per aspirar a aquesta fita. Manifestacions, debats, conferències, articles periodístics, etc. Al meu entendre tot això està realitzat amb molt bona voluntat, però amaga una ceguesa crònica, encara que no irreversible. El que qualifiquem amb el nom de Societat és el mirall en què veiem reflectides les nostres callositats. Però costa molt admetre els nostres errors personals i corregir-los.
Preferim fer fora les nostres misèries a la galleda de les escombraries (societat), que és un concepte abstracte, abans de posar fil a l’agulla per a la nostra individual desintoxicació. A una persona en què regni el mor no se li acudirà fabricar armes, aprendre a manejar-les ni fer-les servir. Excepte en cas de força major com és la defensa. Una societat és el resultat de la claredat mental de cadascun dels components.
Es diu que tal com mengem som, tal com som pensem i tal com pensem mengem. És com una espiral convergent en un punt, en lloc d’anar-se’n allunyant. Gautama Buda (Fundador de la filosofia budista). Va posar èmfasi en aquesta frase: “L’única manera de portar pau a la terra, és aprendre a fer pacífica la nostra pròpia vida”. Viure amb pau amb tu mateix, una tasca que no pots deixar pendent. Quan tens pau al teu interior les tempestes externes espanten menys, perquè has fet front a les teves pors, perquè camines lliure de culpes, de rancúnies i irregularitats. A qui no li agradaria assolir aquest equilibri psicològic? Descobreix com aconseguir-ho. La veritat és que no sé com començar, però per part meva ho intentaré.
PERE SERRET BESA