La meva llibertat d’expressió s’acaba quan trepitjo la de l’altre. La meva llibertat d’expressió respecta i es fa respectar, sense faltar al respecte. La meva llibertat d’expressió és assertiva. La meva llibertat d’expressió pot no coincidir amb les teves idees, però sempre et respectarà. La meva llibertat d’expressió mai farà cas omís a les ordres de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat. I, per últim, la meva llibertat d’expressió mai perjudicaria a ciutadans que no en tenen culpa, per exemple, comerciants, veïns que han aparcat el seu vehicle, etc.
Aquesta és la meva llibertat d’expressió però, fa uns quants dies que estem veient com d’altres tenen una visió molt diferent d’aquest concepte. La seva llibertat els hi permet trencar un vidre per agafar una jaqueta que els hi agrada o unes vambes o allò que els hi agradi. Total, el comerciant d’aquella botiga en deu tenir més! També els hi permet cremar mobiliari urbà, que ells no pagaran, per descomptat! I a més, si hi ha danys col·laterals no tenen importància. Perquè, a qui li importa que el veí del cinquè no pugui anar a treballar perquè li han cremat el seu mitjà de transport? A ningú! Ells lluiten per la seva llibertat d’expressió i ningú els hi pot negar aquest dret. Lluitar, mai millor dit. Vergonya! Vergonya és el que em provoca veure les imatges, veure en què han convertit Barcelona, Madrid i tantes ciutats espanyoles.
Suposo que ara, el senyor Sàmper sap que ha de fer. Suposo que organitzarà als cossos policials, es faran les detencions pertinents i se’ls hi farà pagar tot el que han fet malbé. Ah no! Calla, si el conseller no fa res i a sobre desautoritza als mossos d’esquadra… Si, Miquel Sàmper, actual conseller d’interior de la Generalitat de Catalunya, ha decidit no fer presència en els procediments oberts contra els responsables d’atacar a les FCSE. Però tingueu en compte que, mentre Ciutadans segueixi a l’oposició no se’ls hi deixarà actuar per interessos propis i, a sobre, sortir impunes. Les lleis estan per complir-les, els cossos policials per fer-les respectar i sancionar a qui no ho faci i la institució de la Generalitat per actuar en pro a la llei. Això és de primer de representant d’institucions públiques, el sou i les cadires també, però són menys rellevants. Ho heu entès al revés.
CRISTINA DAZA. Secretaria delegada de comunicació de Cs Lleida.