Es diu que s’apropa l’època de la robòtica, màquines que faran la feina de varies persones, per conseqüent, un progrés important per a tota la humanitat, i no estar-hi d’acord seria una estupidesa voler frenar el progrés. No obstant, a la història hi han exemples del passat que ens mostra la quantitat de problemes que en aquells moments ocasiona la quantitat de treballadors que han de passar a l’atur per haver estat suplantats per la nova maquinària. Això vol dir que s’ha de frenar l’aparició de la robòtica? No!.
El problema està en el règim polític que regeix el país. Sabem per experiència que totes aquestes novetats les acaparen els grans poders econòmics, gent que poc els importa que una elevada proporció de treballadors tinguin dificultats per aconseguir un treball digne. Detall que al gran capital, disposat ampliar les seves fortunes, no miren les conseqüències de la situació en que una àmplia quantitat de ciutadans pugui gaudir de les grans invencions que a diari el ser humà no para d’inventar.
L’entusiasme dels grans empresaris que poden acaparar els nous artefactes al disposar del capital, sols els importa dir que es tracta del progrés i que ningú te dret estar en contra. Però, el progrés per a ells sols ?.
Pensadors progressistes, de totes les arts, ja han ironitzat les maniobres del gran capital econòmic que han imposat un règim que dominen des de l’ombra: Charles Chaplin en el seu “Temps Moderns”, ens mostra la primera fàbrica de l’automòbil als Estats Units que va aplicar la moderna maquinària del treball en sèrie sense interrupció, invent que comportaria grans beneficis a l’empresa. Aleshores, el genial Chaplin, mostra una llarga cua de treballadors a la porta de la fàbrica que han estat substituïts per la màquina moderna. També un altra cineasta, Juan Antonio Bardem, en la seva pel·lícula “Los Segadores” (que el règim de Franco va imposar-li es digués “La Venganza”) tracta de una quadrilla de treballadors del Sud que durant anys s’han anat desplaçant pels plans de Castella a l’època de la sega.
Però un any, des d’un tros lluny de la finca, queden horroritzats al veure que una màquina segadora ( la identifiquen com un monstre de ferro ) ja se’ls ha avançat i ells deixen de ser necessaris. Aleshores un d’ells perd els nervis i comença a pedregar la màquina i aquesta topa amb el cap del segador deixant-lo inconscient. Al tornar en si, el metge que la visitat l’hi diu “Però home, mira que voler destruir el progrés a cops de pedra!” La contestació del segador es, “El progrés per aquí?”. Ells tornaran a casa sense un ral a causa d’un progrés que sols beneficien una minoria.
Resumint, no hi ha altra camí per donar solució al problema que aconseguir una societat més justa que implanti un sistema en que els beneficis dels grans invents siguin beneficiosos per a tothom i no sols per una minoria. O sigui, no permetre que formacions polítiques que fins ara han practicat aquest sistema, continuï dirigint el país. Temor que en aquests moments pot ocorre que siguin alguns dels hereus ideològics que tant ens han defraudat amb les seves corrupteles, i es fa difícil creure que no seguiran el mateix camí de sempre. D’aquesta manera, la política conservadora continuarà estar a l’ordre del dia i no és estrany que segueixin imposant la seva supremacia econòmica per frenar el canvi que el país necessita amb tanta urgència.
Ventura Margó