Ipcena-EdC vol manifestar que amb les dades detectades de contaminació creixent en aquests últims dos mesos de fungicides a les aigües de l’embassament d’utxesa, espai natural declarat Zepa i Xarxa Natura, no venen d’ara sinó de fa molt de temps conegudes àmpliament per les administracions competents ACA i Departament competent en matèria d’Agricultura i que ara acull pràcticament totes les competències en matèria ambiental, amb la recent conselleria d’Acció Climàtica Alimentació i Agenda Rural.
Ara coincidint en plena activitat agrícola i en especial als conreus d’arbres fruiters d’os els tractaments de fungicides i herbicides en els conreus convencionals estant en la seva màxima aplicació en especial als conreus d’agricultura intensiva no ecològica, que es el cas de l’entorn de l’embassament d’Utxesa.
Que en l’ultima setmana hagin pujat els percentatges detectats a les aigües d’Utxesa de plaguicides de 0,14 micrograms a 0,21 micrograms deixa pales que el problema es molt greu i que no s’ha originat ara sinó que ha estat passat de fa temps, la detecció d’ara es deu a la intensificació en aquest període dels tractament químics a l’agricultura en especial el mes tractats els correus de fruita.
Com es va detectar la contaminació de fungicides a l’aigua de boca publica dels pobles de les Garrigues, tot i que correspon a la concessionària a portar uns controls rigorosos de l’aigua de boca la Mancomunitat d’aigua de les Garrigues, la detecció la fan dos ajuntaments en els seus controls regulars que fan per conèixer l’estat dels seus dipòsits i de l’aigua, en concret els ajuntaments de l’Albi i i Cervià mitjançant analítiques complertes del aigua dels seu dipòsits van detectar els nivells de fungicides i alhora cels hi va comunicar a la Mancomunitat que van detectar la mateixa contaminació a la resta de pobles, es probable que el litigi entre la mancomunitat i la Concesionaria hagi pogut repercutir en el control de la qualitat de l’aigua.
La problemàtica es similar a la del mar menor de Murcia, ara anomenat mar mort degut a la gran quantitat de fungicides i altres components químics procedent de l’agricultura intensiva que aboques les seves aigües contaminades.
El cas d’Utxesa segueix els mateixos paràmetres l’embassament esta situat en la part mes baixa de la conca i les terres de conreu en les cotes mes elevades que s’estenen fins a pocs metres de les aigües de l’embassament, per tant per l’efecte de la gravetat grans quantitats dels components químics utilitats en les plantacions d’arbres fruiters van a parar a l’aigua alterant la seva qualitat i contaminant la.
En els últims 20 anys s’han ampliat les plantacions al voltant de l’embassament en centenars d’hectàrees tot i que malgrat havia zones excloses del rec per estar declarades Xarxa Natura aquestes també van ser plantades amb el consentiment de l’administració.
Pèrdua del 90% de la biodiversitat a l’embassament d’Utxesa, els components químics de l’agricultura intensiva també afecten i molt a la cadena tròfica alimentaria de les comunitat biològiques que hi viuen, destruït els organismes basics per a la seva alimentació , passant l’embassament d’utxesa de ser una de les zones humides de referencia a estar situada entre les mes pobres pel que fa als ocells aquàtics, anualment es realitza un cens internacions de zones humides i adjuntem el de l’any 2021 que si el comparem amb altres zones properes de dimensions iguals o menors les dades ho diuen tot .
Ipcena-EdC trametrem una denuncia a l’ACA i al Departament d’Acció Climàtica, perquè realitzin un pla d’acció per recuperar la millora ambiental de l’embassament d’Utxesa que entre altres propostes inclogui una zona de protecció circumdant com a mínim de 50 metres amb motes per evitar que les escorrenties vagin a l’embassament, entre altres ja que la pèrdua de biodiversitat i garantir la l’aigua de boca son drets basics, cal recordar que contaminar l’aigua de boca es un clar delicte de salut publica, que com a responsable del mateix es especialment notori qui tenint les competències no fa res per evitar-lo.