Estic totalment d’acord amb el contingut de l’escrit efectuat pel Sr. Enrique Stuyck Roma, el passat trenta de novembre al Diari “Segre”.
L’arrel dels costums nadalencs es troba latent a totes les nostres esferes i aquesta inquietud deriva cap a una bellesa plàstica dels nostres carrers i comerços, però resulta improcedent que en aquestes circumstàncies, tal com diu el Sr. Enric, en què no deixen de rebre’s missatges d’estalvi d’energia, quan moltes persones, no poden gaudir del consum de la calefacció o il·luminació elèctric …, atès el cost de l’energia es faci un autèntic malbaratament.
Primer els governants de l’estat, seguits dels dirigents dels ajuntaments, haurien d’atorgar un total confinament, de no permetre aquestes barbaritats i esperar temps millors per poder gaudir tots, en comunitat, de la sana alegria i tradició del nostre Nadal, de manera que es refereix a la luminotècnica nadalenca.
Jo personalment sóc conscient que no puc lluitar contra els sentiments de les persones, però si sóc coneixedor que la pobresa, la fam, les guerres etc. etc. imperen avui per sobre de tot.
Per tant he de dir SÍ AL NADAL, però no a la parafernàlia que això representa. Pensem en aquells que no tenen mitjans, recursos, en tots els seus aspectes. Estarien més que agraïts que part d’aquesta despesa ampul·losa, superflua, fos destinada per a ells. Seria com un mannà caigut del cel.
Que aquest Nadal converteixi cada aspiració en realitat, dins de les seves possibilitats, cada llàgrima en somriure i cada cor a la llar de Jesús. Sé que això és improbable, però aquest és el meu desig.
PERE SERRET BESA