«Hivern impotent».
Viu, que la gent ho diu.
El pare ocell, al pollet del niu.
Quant la gana apreta,
vola lluny l’oreneta.
Quant la sed aclama,
vola fins el toll sense flama.
Viu, encara que la fredor apreti.
Respira aire del fresc vent,
que vingut desde Tremp,
fins la plana de Lleida…
On no surt el sol quant vol,
i amb la llana… De l’ovella
esquilada a l’aranesa,
abriga la pell humana,
de la boira i la tempesta.
David Chacón Gea