Manta vegades hem sentit dir, o potser ho hem dit nosaltres mateixos, allò de “uff!, no puc canviar, jo sóc així!” i seguim vivint a disgust perquè com que sóc així …
Aquesta espècie de mantra negatiu que ens repetim per convèncer-nos de que ens mereixem patir per no voler canviar la nostra actitud, el nostre tarannà, és una excusa tan absurda com no voler mullar-se si plou i quedar-se plantat al mig del carrer.
L’investigador Manel Esteller ja fa temps que va desmuntar aquella mentida que donava la culpa dels nostres mals, o la nostra mala sort, a la genètica. Només cal voluntat de canvi, fer el primer pas en una direcció diferent de la que, fins llavors, han fet els nostres predecessors. Que ningú a la família ha fet esport abans, doncs jo seré el primer. En això és, més ben explicat del que jo he fet, en lo que es basa l’epigenètica. La resta, excuses de mal pagador.
Quant als signes del zodíac, l’escriptora Linda Goodman, ens diu quelcom semblant. No s’hi val, diu ella, a excusar-se per una mala actitud vital, al·legant que s’és del signe dels bessons o balança o el que sigui; ella ho té molt clar, si no t’agrada cóm ets, fes un esforç i canvia, però t’hi has d’esforçar.
Això de la genètica, els horòscops, ha deixat de ser acceptable des de fa molt de temps, com una excusa. Recordo, ja fa uns quants anys, un alumne em va dir que no volia ser com el seu pare, bevedor, violent … i per això volia tenir una bona formació acadèmica. Desitjo, de tot cor, que se n’hagi sortit i gaudeixi de la vida que hagi triat viure.
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA