Avui dia, els éssers humans malbaratem la major part de la nostra capacitat mental (es diu que sols aprofitem un 10%) i per això molts cops descobrim habilitats que mai havíem explorat abans (també es parla d’un component genètic que determina les nostres majors o menors habilitats en un camp o altre), i l’educació és el principi en l’aventura que representa aprendre i especialitzar-nos i saber i entendre que els nostres límits respecte a la capacitat poden ser més lluny del que pensàvem.
També se sap que avui dia tenir estudis universitaris no és garantia de trobar sempre feina d’allò estudiat i es parla de treballar del què s’ha estudiat, però amb els nous certificats de competències professionals convalidant assignatures amb experiència professional també es pot dir que s’estudia del què es treballa.
Hi ha gent que estudia per treballar del què ha estudiat, i d’altra que estudia per vocació, com un antic company meu de la universitat, que sempre em deia que ell estudiava la carrera per tenir un títol però que mai exerciria perquè de graduats socials (ciències del treball), n’hi havia molts (per creences catòliques, estudià també la carrera de teologia).
De fet, hi han les Aules d’Extensió Universitària com a projecte social de les universitats catalanes per satisfer les inquietuds culturals de la gent gran (per motius obvis no hi exercirà); i recentment la Universitat de Barcelona ha encetat els Cursos ‘Gaudir UB’ (‘pel plaer de saber’) com oportunitats pel desenvolupament personal, impartits per professorat de la universitat, de curta durada, trimestrals i flexibles, presencials i virtuals, per ampliar coneixements en varis camps: art, estratègies professionals, ciències naturals i medi ambient, dret, empresarials, filosofia, llengua i literatura, medecina, història, etc, sense caler titulació prèvia i amb reconeixement com a matèries per l’alumnat universitari que els realitzi. Tot plegat és per obrir la universitat a la societat, com ha de ser.
Perquè també hi han altres factors de producció com l’adquisició de coneixements, o sigui, el capital immaterial. Realment el saber no ocupa lloc.
Toni Yus Piazuelo