Amb les mans entumides i la gola, lleugerament irritada per aquest vent gèlid de finals de gener, ens hem aplegat, un dilluns més, a la plaça Paeria de Lleida. I avui, a les vuit del vespre, es complia la seixantadosena setmana de cantades per la Llibertat de les preses i presos, aïllades i aïllats de la societat, per haver escoltat i donat compliment al mandat del poble, per haver permès allò que, podríem considerar, és el símbol per excel·lència de la democràcia: una votació.
Una votació per expressar allò que, curiosament, el líder de Cs, exigeix que es compleixi a Veneçuela: el dret a decidir del poble. Allà sí i aquí no? Ens ho hauria d’explicar perquè som molts els que no ho entenem. Quina diferència déu haver-hi entre el poble català i el poble veneçolà? Som persones iguals aquí que allà, oi?
No sé si mai obtindrà resposta aquesta pregunta. Desconec fins quan passaran els dies, les setmanes i els mesos, i la situació es mantindrà invariable i inamovible. Ignoro el perquè de la diferent aplicació d’un mateix dret.
El que sí que sé és que, malgrat el fred, el vent gèlid, la pluja, la boira, l’entumiment de les mans, la irritació de la gola, la calor sufocant de l’estiu, el proper dilluns, i ja en seran seixanta-tres, els Cantaires de Ponent i el Cor de la plaça Paeria, tornarà a llençar al vol cançons solidàries, a la recerca d’oïdes i cors empresonats per defensar el dret a la lliure expressió de la voluntat d’un poble, el català.
Bona nit, gent bona !!
Joan Ramon Buixadera