La banda sonora de la nostra vida, com la de les bones pel·lícules, de vegades, passa sense que la sentim malgrat estigui sonant mentre fem això o allò. També passa que, de sobte, la lletra d’aquella cançó ens arriba ben endins i ens envia aquell missatge que ens havia passat desapercebut fins llavors.
Avui, sonava la cançó “Santa Lucía” de Miguel Rios i deia: “yo sé todo de tu vida y, sin embargo, no conozco ni un detalle de ti …”. I m’he adonat que, molt sovint, sabem moltes coses de molta gent però, en el fons, en coneixem ben poques d’aquelles coses que, si mai les arribem a saber, ens sorprenen molt i molt, oi? Tenim algú per una persona alegre i riallera i, un dia, ens sorprèn descobrir la tristor que inunda la seua vida.
Per no patir més del que la vida ens fa patir, en silenci, ens amaguem darrere un enorme escut i evitar angoixar l’altra gent amb les nostres preocupacions. Aquesta actitud és alhora una protecció per evitar donar eines a aquells depredadors que creixen a costa de les misèries alienes. Lo que no aconseguirem mai és amagar-nos de nosaltres mateixos perquè, com diu la cantant francesa Zaz, “c’est con de se cacher de soi-même” (és estúpid amagar-se d’un mateix) primer, perquè no soluciona res i segon, perquè fem encara més gran el problema que tenim, volent amaga-lo.
Enfí, com deia Sòcrates, “nosce te ipsum” (coneix-te a tu mateix) i, sobretot, valora’t, estima’t i sigues sempre el teu millor amic perquè ningú més et coneix com tu, oi?
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA