Els llocs de treball (generalment vinculats als sectors agrari i industrial) neixen al voltant dels recursos naturals disponibles a prop, de la geografia (amb el clima, l’ecologia i el medi ambient), dels transports, la logística, les cadenes de subministrament i les infraestructures, vist que els grans centres industrials tradicionals com Barcelona, Bilbao, Valencia o Astúries sorgiren al voltant de centrals energètiques i matèries primeres com el carbó o el petroli i on havia ports.
Però l’auge de les energies renovables pot modificar el mapa industrial d’Espanya fent que els antics grans centres industrials, si es descuiden, puguin perdre influència davant les actuals regions productores d’electricitat amb el sol i el vent (vinculades també a la geografia i el clima) com les regions d’Aragó, Extremadura, les dues Castelles i Galícia, causant un augment de l’atur i el consegüent augment d’opcions polítiques radicals.
Però un canvi al mapa industrial podria propiciar un equilibri territorial i de la riquesa generada per l’activitat d’energia verda enmig d’una revolució tecnològica digital i una transformació sostenible. També s’ha demostrat la importància de l’autonomia estratègica i es parla de reindustrialització (més urgent quant més estratègics són els sectors afectats com: les dades, la intel·ligència artificial, els semiconductors, bateries elèctriques, etc).
Però dependre de multinacionals pot acabar amb tot desig d’independència econòmica i per consolidar la indústria pròpia, cal retenir el talent propi per assolir la sobirania econòmica i també energètica, tecnològica i industrial. Però cal agilitzar la tramitació administrativa, compatibilitzar agricultura, desenvolupament i medi ambient. Perquè hi ha un moment pel canvi i aquest moment és ara; i la clau de tot plegat és la diversificació.
Toni Yus Piazuelo