Fa uns quants anys, quan tenia un entrenador-coach, que m’ensenyà a córrer i a disfrutar de fer-ho, el meu cos i la ment creixien més forts i sans.
Avui he recordat quan, un dia em va dir que, si feia un recorregut en direcció inversa a l’habitual, aconseguiria dues coses: la primera, enganyar la ment perquè, realment, el recorregut físicament i mental, no tenen res a veure i el disfrutaria tant o més. Allà on hi havia una pujada, ara hi havia una baixada i a l’inrevés. D’aquesta manera, els cos aprenia i havia d’usar estratègies diferents per fer aquell circuit. Ho he fet moltes vegades, després.
Introduir petits canvis en activitats habituals, ens les faran veure com a noves, les farem més a gust i sabrem treure’n nous aprenentatges. Moltes repeticions, del que sigui, ens poden convertir en autòmats, en éssers que no pensen ni analitzen allò que fan perquè s’ho saben de memòria, com respirar, beure, menjar, caminar i tantes altres coses. Quàntes vegades, després de conduir per anar de un lloc a un altre, de casa a la feina, de la feina a casa, no sabem cóm hem arribat a la nostra destinació, tot i que l’evidència ens fa saber que ho hem fet.
I no només és un canvi d’objectiu. Viure un o uns quants dies en un entorn diferent, amb persones diferents, que actuem de manera diferent, canviem els nostres hàbits i també la manera de pensar i reaccionar, encara que les accions que duem a terme puguin semblar, aparentment, iguals.
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA