S’agombolen les festes i els caps de setmana ben alineats, tot alterant aquell enquadrament gairebé perfecte, de feina i descans, de la resta de l’any. Els propòsits pel nou any recent estrenat agafen forma i el desig de dur-los a un bon final ens inciten, enduts pel neguit aquell que, com el primer dia d’escola després de les llargues vacances d’estiu, ens atorga una efímera bona voluntat i pensem: “aquest any, sí!”, a agafar-los amb moltes ganes.
Dura poc l’embranzida. Ben aviat, la tornada a la monòtona rutina, la mandra i la manca d’hores lliures, que l’acumulació de festes havia convertit en un miratge, fan que aquella suposada voluntat infatigable faci figa. Mil excuses per foragitar la realitat ocupen el seu lloc: “estic cansat!”, “no tinc temps!”, “potser el mes vinent serà millor ocasió per posar-m’hi!” …
I, cap allà al mes de març o abril, novament immersos i adaptats al calendari i la programació diària, ja no recordem les primeres setmanes del ja no nou any.
Cal tenir molt clar, alhora que molta disciplina, el per què aquests propòsits tenen aparença de necessitat en aquests moments, el per què ens plantegem incloure’ls en el nostre dia a dia i, si realment els veiem útils i necessaris, caldrà ser rígids i intransigents amb les inacabables excuses que, de ben segur, aniran apareixent.
No fem com els polítics que, enmig d’una campanya, com la d’aquests dies, pensant en les eleccions del 14-F, entonen bells i vells cants de sirena per engalipar-nos un cop més. Recordem i analitzem les darreres promeses, les mil i una excuses posteriors per no dur-les a terme, les acusacions vessades atacant als altres per justificar la inacció davant aquells reptes que, en aquest cas sí, eren importants i necessaris per a un major benestar de la ciutadania.
El vent, un cop més, bufa fred i amb força al carrer; que s’endugui la mandra, que ens deixi en cadascun de nosaltres la memòria, que ens deixi el sol que ens mostra clar el camí que cal i volem seguir i, sobretot, que s’endugui les excuses de mal pagador, vinguin d’on vinguin.
Diuen que només calen dues setmanes per transformar una activitat en rutina, intentar-ho depèn només de nosaltres. Ho intentem?
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA