La tecnologia 5G es posa en marxa ja, els mitjans de comunicació divulguen que a finals d’aquest any , el 75 per cent de la població espanyola tindrà cobertura (aquí es posen medalles Telefònica, Orange, Vodafone..). A Lleida també tindrem 5G (veure entrevista diari el Segre de 18/10/2020).
L’altra cara de la moneda és que científics independents de tot el món fan declaracions i demanen moratòries als Governs perquè sí que hi ha publicacions científiques que demostren que per exposicions a camps electromagnètics (Telefonia mòbil, WIFI, etc…) hi ha afectacions per a la salut de les persones , de les plantes i dels animals. A Segòvia l’any 2018 hi va haver un Congrés amb científics com Magda Havas, Annie Ascó, David Carpenter i Ceferino Maestu que ja en parlaven i evidenciaven la magnitud del problema ja que no hi ha una regulació basada en criteris de salut medioambiental.
Amb el 5G s’aniran desplegant massivament cents de petites antenes que estaran arreu la ciutat i actives les 24 hores del dia, algunes a nivell de terra i a uns 75 ó 100 metres de distància.
És evident que la tecnologia facilita la vida humana però aquest silenci i invisibilitat que es fa de les advertències dels científics fa pensar. No hi ha cap declaració ni debat social enlloc tret de parlar de control social o addicció als dispositius mòbils; perquè saben que la ciutadania parla i comenta allò que sent en els mitjans, sinó surt a la TV, no existeix . Silenci i invisibilitat.
La salut medioambiental en aquest camp és un objectiu social de primer ordre, que implica la regulació amb normes i límits basats en criteris acordes amb els estudis de científics de prestigi internacional que demanen aplicar el PRINCIPI DE PRECAUCIÓ (Resolució 1815 del Parlament Europeu).
És qüestió de temps que la ciutadania vulgui saber i vulgui ser educada per poder comprendre i prendre les decisions sobre allò que li afecta , que inclou també la Contaminació Electromagnètica dels nostres espais.
Rosa Carrera