Històricament la gent (i la resta d’éssers vius) s’han desplaçat per diferents vies i les mercaderies s’han transportat per diferents mitjans, aprofitant els fenòmens atmosfèrics i geogràfics naturals (vent, rius, etc) primer emprant altres animals (cavalls, camells, bous, etc) i després mitjans artificials creats per la mà humana (avions, trens, cotxes, camions, etc).
Ara cal afegir els drons com nous instruments que des de fa no gaire s’utilitzaven amb finalitats militars (com molta de la tecnologia humana, inclosa la informàtica i també la logística, aquest últim terme emprat des de la II Guerra Mundial basat en l’estratègia i la tècnica).
Recentment una firma de la Val d’Aran com a nou projecte professional després de la pandèmia està assajant una ruta entre Arres i Eth Pònt d’Arròs perquè drons reparteixin paquets a pobles remots de muntanya amb dificultats de comunicació i sobretot a veïnat d’edat avançada. Aquest projecte compta amb la col·laboració de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), comptarà amb una subvenció del ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic per sufragar part de les despeses d’aquest projecte i servirà per estalviar temps d’entrega de paqueteria, a més que la tecnologia dron és neta.
És evident que el transport i la logística es complementen, ja que un bon servei no sols és dur el producte al client, sinó que tota la cadena ha de ser el més eficaç possible en tot procés d’entrega de mercaderies perquè el resultat tingui èxit. Però també cal valorar altres factors com la geografia, l’establiment de rutes i el factor temps. Adaptar el territori als mitjans de transport o els mitjans de transport al territori? El transport pot i ha d’aprofitar els fenòmens naturals i l’orografia? Optimitzar el temps? Veurem.
Toni Yus Piazuelo