“Eureka, je l’ai trouvé!” cantava La Trinca. Al TBO, hi apareixia el dibuix d’un cap pelat amb una bombeta al damunt. Aquella bombeta estava apagada, evidentment, perquè representava una idea, només una idea, que calia desenvolupar per a que esdevingués una cosa útil.
Calia un cable, un endoll on hi arribés electricitat … és a dir, calia, per dir-ho ras i curt, un projecte coherent i ben treballat per poder-lo tirar endavant i que acabés donant fruits. I això, ni és fàcil ni es pot fer a corre-cuita perquè, si es fa així, de ben segur que el projecte se n’anirà en orris.
Temps era temps es deia que els xinesos no inventaven res, que agafaven alguna cosa inventada per algú altre i ells la feien més petita, més barata i funcionava millor. Potser en un principi no era del tot cert, però ho va acabar essent. Van estudiar, van aprendre, van dissenyar una màquina nova i la van perfeccionar. I, avui, ves-los-hi al darrere, com se sol dir.
A Catalunya-España, encara estem amb el cap pelat, la bombeta apagada i esperant que, per art de màgia, s’encengui. Alguna vegada s’encén i oh, sorpresa! anem a veure perquè s’ha encès i veiem que un alemany o un francès o un anglès o un nord-americà l’ha connectada a una bateria que ha connectat, prèviament, a una placa fotovoltàica o a un molí de vent que fabrica energia eòlica.
Llavors, aquí, comencem a col·locar plaques i molins. Allà on fa més sol i més vent? Nooooo! On se’n podria treure tot el profit, s’hi fa una urbanització i es destrossa una cala preciosa de la Costa Brava o un espai del Priorat o del Montsià. I així anem! Mentre els altres països progressen, aquí anem amb una sabata i una espardenya i els servim de mà d’obra barata. No n’aprendrem mai!
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA