Juliol, quin mes més important en la història de la humanitat. El dia 4 de juliol, the Fourth of July, de 1776, els EEUU van signar la seva Declaració d’Independència, que els alliberava de l’Imperi Britànic per a sempre.
Avui és un dia de Festa amb tot un seguit d’esdeveniments celebrats per tot arreu, partits de beisbol, focs artificials … i no n’hi ha per a menys. Alliberar-se del domini d’una monarquia estrangera s’ha de celebrar fent festa. Al llarg de l història, els EEUU han estat país d’acollida de persones que fugien d’altres països, acusats de crims o que, senzillament, estaven farts de viure en un país opressor.
Tretze anys després, le 14 juillet 1789, el poble francès, fart de la seva monarquia absoluta, s’alça contra ella i pren la Bastilla, edifici que n’era el símbol. Conta la història que, literalment, la van enderrocar i no en va quedar pedra sobre pedra. Expliquen que només hi havia un pres sota la vigilància d’un militar, i no se sap què els va passar a aquestes dues persones. Avui, a la plaça que porta el nom d’aquella presó, no en queda cap rastre, com tampoc hi ha hagut cap rei més al país de l’Hexàgon, nom que rep per la seva forma. Així va començar, l’actual República Francesa, el seu nou camí per la història. No se sap de cap rei que hagi intentat recuperar ni la corona ni el tron.
I uns 150 anys després, aquí, de moment i encara espaÑa, un militar enlluernat pels afers d’un criminal alemany, anomenat Hitler, el va voler emular i va organitzar allò que va anomenar el “glorioso alzamiento nacional”, dit d’una altra manera, una guerra civil fratricida on van morir més d’un milió de persones, moltes de les quals encara jeuen sense repòs als vorals d’algunes carreteres o a les muntanyes i altres llocs on hi va haver algunes batalles. Aquell criminal, Franco, ho va deixar tot “atado y bien atado” tornant l’estat espaÑol als borbons. Ningú ha gosat esborrar ni una coma del seu llegat. S’ha dit que es volia fer, fins i tot que s’havia fet però només cal viure-hi, a espaÑa, per adonar-se que no és cert.
Els EEUU i França no han fet ni un pas enrere en els avenços aconseguits. España continua convocant eleccions, com la del proper diumenge, continua permetent que els hereus d’aquell criminal mai jutjat continuïn celebrant-ne rememoracions sense que res no passi, i així anem.
De vegades, em pregunto si els Pirineus no van ser una manera com la encara no existent vella Europa, va voler deixar clar per a la història que, encara que forméssim part del continent, hi ha una barrera que deixa clar que, com va fer famós l’eslògan del ministre franquista Manuel Fraga Iribarne, “Spain is different!”.
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA