A l’entrada dels camps de concentració nazis s’hi podia llegir “el treball us farà lliures” i ja sabem com en van sortir la majoria dels que hi van entrar i treballar. Durant el franquisme, Raphael cantava: “el trabajo nace con la persona, va grabado sobre su piel y ya siempre le acompaña como su amigo más fiel …”.
Moltes vegades vaig sentir dir que “els cansats fan la feina” i és veritat perquè, si no fots brot, difícilment et cansaràs, oi?. Però, llavors, què hem de fer si ja, al principi dels temps, Déu va castigar Adam a treballar i guanyar-se el pa amb la suor del seu front.
Avui en dia, per aquelles ironies de la vida, vivim en un país en què els que manen i controlen la nostra economia, diuen que treballen molt però, fan feina? Perquè ja sabem que treball i feina no sempre són sinònims. Ja fa temps, vaig llegir un article titulat “los nuevos vagos”. Aquests “vagos”, segons l’article, són aquells que es passen el dia corrent, de reunió en reunió i no poden atendre ningú ni respondre a cap pregunta perquè sempre estan reunits.
A França tenen una dita que seria com dir “ser un somniatruites” o “viure als núvols” que és “acheter un château en espagne”. Si tenim els francesos aquí a la vora i ens veuen així, deu ser que ens coneixen bastant bé, oi? Són els mateixos que han incorporat “fiesta” i “siesta” al seu vocabulari. Com va dir aquell entrenador de futbol, “no hace falta decir nada mas!”
Bona nit, gent bona !!