Hem de pensar més en què volem fer que en què volem tenir. La gent ha de ser solidària, però això és difícil d’aconseguir quan es treballa de manera solitària. Res no apareix i es fa de manera espontània, cal algú que coordini les tasques i esforços per a aconseguir resultats satisfactoris, amb efectes positius.
Hi ha persones que posseeixen la capacitat de saber coordinar les feines, de ser el cervell que organitza i distribueix les funcions que uns altres realitzaran. Hi ha persones que prefereixen obeir ordres i acomplir-les el màxim de bé que puguin. Sincronitzar i coordinar-ho tot no és feina fàcil. Si no es fa de manera correcta, l’espai de treball descoordinat pot tenir l’aspecte d’un corral on, pollastres sense cap, corren en totes direccions.
Després d’una setmana patint les sotragades de la Dana al País Valencià, hem vist com grups de voluntaris han sabut coordinar-se, organitzar-se i començar a treballar per acostar, les persones damnificades, a una mica de normalitat en el seu dia a dia. Cadascú ha sabut ocupar el lloc que li resultava més còmode o més adient. A l’altra banda, el col·lectiu que, se suposa, està més avesat a aquestes situacions d’emergència, que ja fa força anys que es repeteixen i arrasen zones del nostre país, ha fet saber, avui, que dedicarà els propers dies a fer planificacions que resoldran, en el futur, els problemes que ocasionaran malastres meteorològics que es puguin esdevenir (com si no n’hi hagués hagut prou fins ara).
Són dues maneres molt diferents de fer les coses i cadascú sabrà jutjar personalment quina li agrada més, si la teòrica o la pràctica.
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA