Cauen les màscares com el teló d’aquest dimarts. Tasques que haurien de ser de dedicació plena i gairebé altruistes, són, per a alguns, d’autodedicació exclusiva, amb un xic de solidaritat. Provoca molta recança el tarannà que segueixen algunes de ses senyories quan diuen representar als esforçats votants.
Juguen, malgrat tot, amb un gran i trist, molt trist, avantatge. La mala memòria d’alguns oblidats un cop passa la jornada electoral. Noves eleccions … noves promeses … nous vots … nous oblits … noves queixes … noves eleccions … i el bucle gira i gira, com els catúfols de la noria.
Els nostres ritmes circadians també són gairebé immutables. Se’n va el sol i ve la lluna. Les parpelles pesen i toca descansar.
Bona nit, gent bona !!
Joan Ramon Buixadera