Quan ja tenia coll avall que avui no hi hauria raig, mentre estava corrent una mica, unes tímides gotes han començat a remullar el terra. Les dites populars se solen complir, normalment.
La temperatura s’ha normalitzat, per l’època en què ens trobem. Tanta calor sobtada no era pas lo que tocava. I, de nit, encara era pitjor. Personalment, agraeixo les nits fresques. Els quaranta graus, que van durar una eternitat, de l’estiu passat, van ser molt durs.
Aquests raigs de maig són un bany de calma i assossec en aquests dies de sotracs anímics constants. La pluja em produeix una mena d’efecte hipnòtic que, al vespre, em convida a sortir a córrer, ara per camins, gairebé oblidats alguns, quan encara hi ha claror, amb poc trànsit de vehicles, deixant anar les cames mentre el cervell s’envola i s’allunya de l’allau de notícies mimetitzades, que ens cauen a sobre, constantment, cada dia de cada dia, de cada setmana, de cadascun dels darrers mesos, i ves a saber fins quan …
El gris del cel acompanyat de les gotes de pluja, pinta de colors la imaginació i l’amara de placidesa. A poc a poc, vaig recuperant les bones sensacions d’aquells dies, llunyans però no oblidats, quan córrer era la vàlvula d’escapament d’altres neguits. I, amb les bones sensacions, les ganes d’allargar aquest moment de desconnexió també creixen.
Recuperar la normalitat, adaptada a la nova realitat, serà un procés que s’albira llarg. Noves normes que haurem d’anar assumint pel bé de la necessària convivència entre nosaltres.
L’esperança i la confiança en la sempre magnífica feina dels científics, com en Bonaventura Clotet, a la recerca d’una vacuna, fan menys feixuc el camí.
La dolça remor de la pluja tempera l’ambient i presagia un bon descans per donar la benvinguda al dimecres que s’acosta.
Bona nit, gent bona !!
Joan Ramon Buixadera