Enguany el 7 d’octubre és el Dia de l’Educació Financera. Recordant que el terme ‘economia’ prové del grec ‘Oikonomos’ (administrar recursos), que els fenicis inventaren l’alfabet i l’escriptura per necessitats mercantils més que literàries; que no hi ha comerç desenvolupat sense escriptura i sense aquesta no hi ha comptabilitat; que els romans adaptaren el territori polític a l’econòmic; que la guerra succeeix quan fallen les regles d‘intercanvi comercial (control de recursos) des de l’Antiguitat (Pèrsia, Grècia, Roma, Edat Mitjana, Renaixement) fins avui (guerres pel petroli, control de l’Àrtic, etc), etc ens recorda que l’economia és el motor de la història i que les empreses són els llocs on tothom passem molt temps fins la jubilació.
D’aquí la necessària obligatorietat dels estudis econòmics i empresarials dins una assignatura d’Economia i Empresa (afegint formació i orientació laboral) als centres educatius, també perquè en algun moment de la vida tothom ens relacionem amb termes com TAE, Euríbor, renda variable, pòlissa, crèdit, etc.
Una idea sorgida durant l’última crisi econòmica, amb iniciatives per incloure l’educació financera al currículum escolar per aprendre a gestionar adequadament els diners, estalviar, planificar despeses, accedir a la informació per afrontar millor aquests reptes.
De fet, els experts demanen millorar la formació en càlcul i comprensió lectora a les escoles per avançar en aquesta educació reforçant les classes de matemàtiques i fomentar la lectura (de fet, una professora de llengua em parlava de la prioritat d’aquestes matèries davant la resta), també podent integrar coneixements econòmico-financers de forma transversal, dins les assignatures de llengües, matemàtiques i història a primària, ESO i Batxillerat, (comentant notícies econòmiques a classe, com es fa a Bèlgica o els EEUU. Però sense acatar les normes mínimes de moralitat correm el risc de crear monstres. Estem llestos?
Toni Yus Piazuelo