Cal estimar el lliurament de la clàssica postal desitjant “Bon Nadal i Feliç 2019” com un acte formal, que es fa i cal fer. També però, desitjar quelcom més, en l’inici d’un any nou. Apostar per assolir una alta qualitat de vida, ajudant a transformar una societat, del tot inacceptable, que fa aigües per tot arreu.
El reconeixement del col·lectiu sènior, format per persones de 50 anys o més, retirades del treball remunerat, per qüestions d’edat, representa el naixement d’una nova edat, la sènior, que es troba entremig de la dels adults i la de la gent gran. Una nova edat que gaudeix a Espanya, de la més llarga esperança de vida del món, que cal, això si, complementar amb una alta i desitjable qualitat de vida.
Per aconseguir-ho és recomanable, recorre a la neuroplasticitat, la capacitat del cervell per reciclar-se, es tingui l’edat que es tingui, assumint el gran repte històric, que li correspon al col·lectiu sènior, pel sol fet d’arribar a esdevenir, en un futur pròxim, una tercera part de la població.
Cal apostar per viure vitalment, lluitant juntament amb els joves, per intentar construir un món millor, transformant una societat en què, de cap de les maneres es pot acceptar, que les properes generacions visquin pitjor que les actuals.
Es fa difícil justificar, que els que han participat en el desgavell de la societat actual, gaudint del gran privilegi de tenir temps lliure, no l’aprofitin per ajudar a esmenar la desfeta que ells han consentit, segurament per poder sobreviure.
Josep Aracil i Xarrié / AMIC –