[Facècia amb 137 topònims en cursiva negreta i majúscules,
seleccionats d’entre els 1.958 llocs de les 13 comarques de Ponent]
ÀNEU en COMTE!, pÀREU ORENGA i TAÜLL, i no n’a–BUSEU de FORSA ni SAFAREIG i BRESCA estesa ÀRREU d’aquest BARRAVÉS BULLIDOR perquè no USEU ADONS que ARANSIS agents de la BÒFIA de la GUARDA-SI-VENES, BASTIDETA de CIVIS, us ha ESCUNYAU el CANTURRI en CARRATALÀ, i EROLES BORÉN si LLAVORSÍ IRAN com un BOIX per tu amb l’AGUDA ORDÈN de fer tanTOST ARRES–t, amb LA POSA de MALACARA per la TÍRVIA FONTSAGRADA que ens tenen segons LES MALESES que ANCS han MAFET, i que MONTFAR–s d’ÈLLER–s no saps ESTAON ISON capaços de DURRO fins a l’ESTREMÓS MALPÀS atès que ço OVEIX a que BAÉN amb ALCANÓ AUBERT perquè ESTALLO tot plegat BESAN ALTRON ENSEU tot l’ALENTORN.
Gens CONFÓS entre tant d’ORRIT MATAMARGÓ, amb el MEÜLL ho tinc CLARET, o bé MONTCLAR, i aquest és amb MONTARGULL MONT-REBEI, perquè ONDARA no som d’ENFESTA ni de FRANQUESES, sinó que ESTAÍS com si TORNAFORT l’IGÜERRI contra FALCONS, segons GUARDIOLA.
IRGO molt bé les TÀPIES pel TANCALAPORTA i no haver LIAT la cosa i MELIÓ que BAIAU de MIRAVÉ quin MALPARTIT CAPDECARREU ESPUI MAFET ALPICAT el COSCÓ fins a la CURULLADA d’ALÒS per no SIALL a BELL-LLOC de REGUARD per LES PRESES i us deixi MONTCORBAU i un MUNT CANÓS.
Per això m’ESTAMARIU GOLMÉS no donar-hi tants TORMS a TOR i a dret i MENCUI–daré PERNUI ORCAU–re en cap MALAGASTRE RATERA, ja que no EMBONUI que CORRIU SISQUER risc de FABREGADA, VENTOSES i emPRENYANOSA ESPERAN mentre les ANOVES que VOLORIU per una alluANYAda a-VINATESA d’auxili, perquè altrament ESTARÀS amb GALTANEGRA i CARRASUMADA i els OMELLONS SOCARRATS, i envers la GENTO SENTERADA SARAÍS un dels SENYÚS d’ENVIURE sense BONREPÓS i amb TIMOR i ALFARRÀS que us SENTIU un PELAGALLS de NAS ARRUFAT i OFEGAT de LA NOU de TRAGÓ de tanta PESSONADA. OSSEA que IVARS REFET com un autèntic VERGÓS-GUERREJAT.
oOo
* [Curiosament la font subministradora més abundant d’aquests topònims han estat les 7 comarques de Muntanya, que n’assoleixen un nombre de 84, sobretot pel que fa als dos Pallars que aplegats en sumen 44. L’altre comarca ben situada en aquest improvisat rànquing es dóna amb els 18 topònims escollits de la Noguera, en part àrea també muntanyenca. Alguna explicació filològica deu haver-hi, segurament en relació amb l’arrelament i pervivència dels substrats lingüístics preromànics d’una banda, que han resultat més aprofitables per a teixir un text diguem-ne que de literatura burlesca, el qual es contraposa amb la sequera de topònims aprofitables en les comarques antigament arabitzades de les planes meridionals d’Urgell (10), Segrià (8) i Garrigues (2). Ho deixo aquí.]
Santiago Suñol i Molina