Tot acte té conseqüències. El cantant ‘Macaco’ pronunciava ‘Acció, Reacció, Repercussió’ a una de les seves cançons i a les lluites clandestines a l’era franquista havia la consigna ‘Acció-Repressió-Acció’.
Però sempre ha existit l’acció-reacció’ (en humans i la resta d’éssers vius), la química i física de la matèria, al món econòmic i empresarial, i en filosofia es relaciona amb el Karma (una persona rep el que dóna, i pot reaccionar i donar el que rep) recordant de passada el que Zaratustra, Confuci i Jesucrist deien sobre que ‘no desitgem als demés el que no vulguem per nosaltres’ (en clau negativa) o que ‘tractem als demés com voldríem que ens tractessin a nosaltres’ (en clau positiva).
Si l’aparició dels moviments obrers fou la reacció a les greus desigualtats socials de la Revolució Industrial i els moviments reaccionaris foren la reacció dels sectors benestants per por de perdre privilegis i pels excessos revolucionaris; que els canvis a l’Església foren conseqüència de la reacció popular al seu immobilisme; i que el triomf de Donald Trump i altres són la reacció ciutadana a les caòtiques polítiques d’un establishment que no fa autocrítica, gira l’esquena, censura, evita encetar debats ‘incòmodes’ per por a xantatges emocionals i semblar males persones, feixistes, políticament incorrectes o potser per interès.
En aquest cas tot plegat seria un cas d’inacció-reacció’ davant les falses promeses capitalistes sobre ‘jardins florits’ després de la fi del comunisme afavorint l’aparició de més sectors perdedors. I és veritat: s’ha perdut alguna cosa, encara que s’entestin a dir-nos el contrari i que per això tot ha de seguir igual.
Toni Yus Piazuelo