Goethe (Poeta i dramaturg alemany), va dir una vegada: «Les úniques persones que no s’equivoquen, en aquest món, són les que no fan res». Amb assiduïtat ens passem la vida prenent decisions i actuant en funció de les mateixes, i encara que intentem sempre fer les coses tan bé com sigui possible, és inevitable córrer riscos i equivocar-nos. Per això és molt importantíssim que sapiguem assumir les nostres fallades, n’aprendrem i intentarem treure el costat positiu. Som humans i ens equivoquem, tots ho fem en alguna etapa de la nostra vida. A més, equivocar-se és una oportunitat que ens ajuda a créixer i a millorar com a persones.
A cap persona li agrada cometre llisques, però quan els executes n’hem d’aprendre correctament i adonar-nos que les ensopegades formen part essencial de la superació personal; no ens hem de sentir mai aclaparats per la culpa i el penediment i analitzem com podem beneficiar-nos-en. Sens dubte, hi ha persones que no són capaces d’assumir la responsabilitat de les seves equivocacions, dels seus errors. Creuen que mai no les cometen i les atribueixen a mala sort de males actuacions per part dels altres. Woody Alien (Gran actor i músic nord-americà), ho va tenir molt clar manifestant: «Si no t’equivoques de tant en tant, és que no t’arrisques». No trobis mai la manca, troba el remei.
A ningú no li agrada cometre injustícies, es tracta d’acceptar-las, no com una cosa catastròfica, sinó com una oportunitat per aprendre. Això ens ajuda a créixer personalment i instruir-nos de les mateixes experiències. Tinguem present que caminar té les seves ensopegades i caigudes, però això no significa que hàgim de deixar de fer passos. I acabaré esmentant aquest gran filòsof que va ser Jaume Luciano Balmes que en certa ocasió va al·ludir aquesta bonica frase: «Fins als sentiments bons si s’exalten massa, amb capaços de conduir-nos a errors deplorables».
PERE SERRET BESA