NO S’OBREN LES PRESONS
Cantem, bons companys, cantem
que no ens obren les presons.
Ni els peperos “mocionats”
ni els de les sigles obreres.
No volen baixar del ruc.
I els presos van resistint,
però els hi pesa l’absència
d’aquells a qui tant estimen
i que estan patint per ells;
els hi pesa la injustícia
a que estan sempre sotmesos;
els hi pesa el sòrdid so
de les portes quan es tanquen
i els deixen en solitud
durant tan llarga jornada.
A qui sí han obert les portes
és a un ministre molt culte,
que sap fer anar bé el llenguatge
dient “putos catalanes”
per a fer riure l’audiència
dels programes color Rosa.
Cantem, bons companys, cantem.
Que no ens obren les presons.
Aurora Marco i Arbonés.- (14 Juny 2018)