Com cada any, el Departament d’Ensenyament i la revista CUINA celebren el concurs de joves cuiners i cambrers de Catalunya –enguany ha estat el tretzè- en el qual competeixen els alumnes triats per la vintena llarga d’escoles autoritzades de cuina del nostre país. El format és simple. Cada equip interpreta un plat i uns postres i ho sotmeten a la consideració d’un jurat que emet el veredicte.
I crec que és important que tots plegats ens en fem ressò, al marge de qui guanyi o dels preparats triats (enguany un estofat de xai i el popular mel i mató), perquè la gent sigui conscient de dues coses. La primera i particular nostra, l’existència d’una cuina en procés de creixement i millora, al marge dels estrellats que surten a la televisió i a la premsa. La segona i més important, la constatació que la cuina no és terreny per la improvisació on qualsevol persona pot fer i desfer segons li peti. La cuina, de la més humil i privada a la més exitosa i pública, té regles i principis que cal respectar i aprendre.
Massa sovint, es cau a la trampa que denunciem en altres. En la comoditat del “que inventen ellos” que porta a clonar la recepta que explica el cuiner mediàtic o la revista acolorida. Per això és bo saber que a casa nostra hi ha escoles que ensenyen als futurs cuiners les bases, regles i principis de la cuina. Però potser ja seria hora de reclamar que aquestes escoles obrin aules i fogons al públic en general per ensenyar a les persones interessades aquells principis, regles i bases.
Per aconseguir que cada fogó de Catalunya sigui un laboratori culinari, un centre de recerca on buscar noves formes d’actualitzar plats tradicionals, noves possibilitats d’aprofitar productes autòctons i noves opcions per fer-nos l’alimentació més sostenible i sana. Sense esperar que ho prescrigui el gurú de torn, generalment amb finalitats econòmiques no confessades.
I és que les escoles no haurien d’estar pensades per fer genis sinó per escampar la cultura i la curiositat. També la culinària.
Escrit per Francesc Murgadas / AMIC