Apartar el fet dolent i fer allò bo és un principi essencial de la nostra vida. No deixar-nos regir pel mal per fer el bé, sempre és un guany.
Hi ha una frase anònima que diu: «Jo no perdo el temps venjant-me de qui em va fer mal, perquè al final el que és dolent, es destrueix sol».
Sembrar malament, només produeix perdició, angoixa, etc, etc. En canvi, fer el bé és propulsor de vida, salut i pau. El bé i el mal són dos conceptes contraposats que representen l’eterna dualitat que viu durant el transcurs de la seva vida l’ésser humà.
El bé té la naturalesa del que hem de perseguir; el mal, del qual hem de fugir. En tot moment, hem de preservar-nos i evitar la destrucció. Mentre busquem el bé i evitem el mal, ens enfrontem a una massa embullada.
La gent és dolenta per diverses raons, i moltes no tenen res a veure amb la persona a qui tracten amb maldat. Hi ha un refrany, que ens va deixar, un gran escriptor i periodista peruà Manuel Ricardo Palma Soriano, per cert, molt coneguda per tots nosaltres que expressa: «Fes bé sense mirar qui». El bé des del punt de vista de l’ètica es defineix com la conducta que cal preferir quan es planteja una elecció entre possibles accions.
El mal s’entén com tot al contrari del bé. El mal com a conducta erosiona la confiança d’una societat, la qual cosa debilita l’estructura de l’entorn interpersonal en l’àmbit general. I acabaré esmentant aquella bonica frase que ens va deixar Agatha Christie (Gran escriptora britànica) «La maldat no és una cosa sobrehumana, és menys que humana».
PERE SERRET BESA