Diuen que hi havia dos amics al cinema, mirant un western. A la pantalla, es veuen dos genets a cavall al galop disputant una cursa. Un amic li pregunta a l’altre: quin cavall creus que guanyarà, el blanc o el negre? El negre, respon! I el cavall negre, efectivament, acaba guanyant.
Llavors el que ha perdut la juguesca exclama: vaja, jo que pensava que guanyaria el blanc i ha tornat a guanyar el negre! Sorprès, el seu amic li pregunta que, si ja havia vist aquel·la pel·lícula i sabia que guanyava la cursa el cavall negre, per què havia apostat al cavall blanc. És que avui m’ha semblat que feia més bona cara!
Ja estem de nou en campanya, no estem veient cap pel·lícula a la tele, no és la primera campanya a la que assistim, els “protagonistes” de les notícies són gairebé els de sempre (mai no hi ha gaires novetats), els seus discursos tampoc varien gaire respecte d’altres campanyes, malgrat ens vulguin fer creure que llurs discursos són nous de trinca, només s’hi fan petits retocs. Cadascun d’ells prova de fer més bona cara que els seus rivals, a veure si algú es deixa convèncer i canvia el seu vot.
Arribarà el dia 12, votarem, passaran els dies i, passades unes setmanes, uns mesos, algú, des de casa, s’exclamarà: vaja, jo que pensava que aquesta vegada seria diferent …!
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA