ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES I TREBALLADORS SUBROGATS

La Sala Social del Tribunal Suprem, va dictar una sentència, en unificació de doctrina, el passat dia 28 de gener (85/2022), que ha posat fi a una llarga controvèrsia jurídica, sobre la situació laboral dels treballadors d’una empresa privada, que presten un servei públic i que en un moment determinat, aquest servei és assumit per l’administració pública. És a dir, quan aquesta Entitat, se subroga, per transmissió d’empresa, en un contracte de treball, que tenia caràcter fix, ha de mantenir-se aquesta condició i és totalment inadequat aplicar en aquest supòsit, la categoria de personal indefinit no fix (aquest tipus de contracte, és una construcció jurisprudencial, elaborada per evitar que es transformi en laboral fixo en la administració pública. És una figura híbrida amb certes particularitats: per una part no és fix però tampoc temporal.

La sentència pretén resoldre “una complexa concurrència de preceptes, amb ordenaments jurídics molt diferents:dret de la Unió Europea i drets dels estats membres; així com el cas d’Espanya: dret administratiu i dret laboral”. O sigui un còctel normatiu, que fa particularment difícil, la resolució de problemes que es puguin plantejar. Unes normatives, que obliguen a declarar la fixesa del contracte de treball, per una part i per un altre, exigeix respecte als principis constitucionals d’igualtat, mèrit i capacitat, per accedir a l’ocupació fixa en el sector públic. La primera ho estableix l’article 44 de l’Estatut de la treballadora, quan diu “el canvi de titularitat d’una empresa o centre de treball…no extingirà per si mateix la relació laboral, quedant el nou empresari subrogat en els drets i obligacions laborals… La segona normativa, és la mateixa Constitució Espanyola i la resta de lleis que la desenvolupen, que estableix que l’accés a un treball fix en el sector públic, haurà de respectar els principis d’igualtat……. El TS afegeix, que els possibles dubtes existents, han estat aclarides per la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) de 13 de juny de 2019. Aquesta sentència afirma que la Directiva 2001/ 23/CE estableix la subrogació en els mateixos termes que l’Estatut dels Treballadors i recorda que és aplicable també quan l’empresa sigui una Administració Pública; i també afirma, que les legislacions laborals nacionals no poden fer inaplicable aquest precepte. D’aquesta manera, segons el Suprem, les previsions de l’article 23,2 de la CE, no pot derivar en un argument que impedeixi aplicar les conseqüències derivades de la Directiva. No ens trobem davant d’un supòsit d’accés a la funció pública, sinó una assumpció de relacions laborals ja constituïdes. En totes les transmissions, la nova empresa adquireix la unitat productiva o plantilla, amb els seus drets i obligacions, de manera que quan és “munipalitza” un servei, la Corporació Pública ha d’assumir que els treballadors que eren fixos segueixin sent-los. En resumen, s’ha optat amb una fórmula, perquè els treballadors no perdin drets i es garanteixi que els que ja tenien en l’Empresa original, es mantinguin en la nova Corporació.

Però aquesta sentència preveu algunes matisacions per prevenir els fraus:
Quan s’acrediti que ha pogut existir una fraudulenta incorporació com a personal fix a una empresa , la plantilla de la qual es preveiés que acabarà integrant-se en l’Administració….. ha de quedar oberta la possibilitat d’activar els ressorts necessaris per privar d’eficàcia a aquesta maniobra irregular.
La fixesa no s’adquireix incondicionalment en tot l’àmbit de l’Administració a on es treballa, sinó funcionalment en la tasca l’objecte de la transmissió. Així el Suprem, sembla obrir la porta, al fet que aquests treballadors, puguin perdre la seva condició de fixos en les APP, si desapareix o es privatitza la unitat productiva a la qual pertanyien, quan es van integrar en l’Administració.
Aquesta sentència del Suprem, tindrà amb tota seguretat, moltes repercussions, entre altres, obrir les portes, a què siguin fixos, més de mig milió de treballadors subrogats pels Ajuntaments u altres administracions públiques.

José Luis Solans Pueyo. Doctor en Dret. professor de l’Escola Universitària de Relacions Laborals, adscrita a la UDL.