Incitació

Article opinió. Pau Vidal / AMIC

Com els agrada, això d’incitar, ara que ho han descobert! És ben bé allò de veure’s emmascarat pel cul de la paella, que diuen a ca meu. L’odiador acusant l’odiat d’odiar, l’incitador acusant l’incitat d’incitar… Són mala gent i no tenen el més mínim escrúpol a fer trampes.
Avui l’habitual exercici de recerca lingüística anirà una mica diferent. Com que l’origen del terme que ens ocupa és una mica inesperat (encara que transparent en l’aspecte formal), farem una altra cosa. Ja us dic d’entrada quin és: el verb citar (ja em direu si no és transparent: incitarnomés hi ha afegit un prefix). Oi que no us ho esperàveu? Després us diré per què. Però, primer, el significat històric: el llatí citare estava per ‘posar en moviment, cridar, convocar’, i és per causa del primer dels tres que costa una mica d’entendre el significat dels seus derivats actuals: excitar (i tota la seva corrua), recitar (ídem), sol·licitar i suscitar. I, naturalment, incitar. Cap dels cinc duu implícita la idea de moviment, sinó que més aviat semblen adscriure’s al camp semàntic dels altres dos sentits, els més verbals. Això s’aprecia encara millor en el cas del verb matriu, citar(igual que en els seus fills cita, citació o citatori). Ara, si ens fa aquest efecte és perquè actualment preval el significat de ‘anomenar algú com a digne d’atenció o admiració’, i, per extensió, ‘adduir un passatge d’un autor en suport del que es diu’. Però en realitat el significat primer de citar és ‘avisar algú perquè comparegui en un moment i lloc determinats’, la qual cosa ja comporta una acció. Si penseu en l’ús que en fa el vocabulari de la tauromàquia (en català no existeix, però en castellà seria una cosa com ara ‘sacsejar el capot a fi d’atreure l’atenció del brau’), la imatge queda encara més clara.
Ajuntant, doncs, aquesta doble idea originària, la incitació es podria definir com la utilització d’un fenomen o capacitat oral per tal de moure algú a l’acció. Dit d’altra manera: el crit que empeny a l’obra. A la vista d’això, encara resulta més paradoxal que ens acusin a nosaltres d’incitació precisament els qui s’han empescat la ignomínia de l’aporellos, una veritable invitació al gulag.
Quan he fet la llista dels derivats de citar, me n’he deixat un de molt interessant: ressuscitar. I molt significatiu: a mesura que el nostre anhel de llibertat ressuscita, també ho fa el del seu esperit repressiu. Bones festes, bona entrada d’any i que ressusciteu de gust.

Pau Vidal

 

 

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.


Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.