Pau Vidal 29 posts 0 comments

Impossible encarar un mot com aquest i no deixar-se endur per la potència colorista de la família. És com un paó quan desplega el plomall. Et fascina. Encara que costi de veure d’entrada, suspensió deriva del verb penjar; en la forma…

Va, que avui començarem amb un joc d’aquells que ens agraden i que ens durà a una mena de paradoxa. L’enunciat seria: per quins mots està format el compost del títol? Segurament deu ser el més fàcil dels que hem fet mai, perquè són…

Als seminaris, on s’estudia per clergue (si és que encara queda algú que ho faci), corre aquella anècdota que explica l’origen d’aquesta expressió tan pintoresca. Com que una de les matèries que s’hi estudien és la retòrica (que és la…

M’hi jugaria un pèsol que la gran majoria de nosaltres, si ens demanessin si mesa és una paraula catalana, instintivament respondríem que no. I un cigró que, davant l’existència del sintagma mesa electoral, rectificaríem… a mitges: “Ah, sí,…

Em refereixo, com és natural, a aquesata forma de protesta que consisteix a impedir el pas de vehicles per una via de comunicació i en què últimament ens estem especialitzant. Des d’un punt de vista etimològic, tall no té gaire misteri…

La família de dividir té una quarantena escassa de membres, cosa que la col·loca a la franja mitjana de la classificació. Però té un honor molt especial: el rècord absolut de mot monovocàlic. És a dir, la paraula més llarga en què…

En un lloc on vaig treballar es va posar de moda, una temporada, la facècia d’elquefosisme-leninisme. Ho explico: consistia a afegir el sufix -isme darrere de qualsevol mot del qual s’estigués parlant (termini, deute, ordinador) i afegir-hi…

De la vuitantena de derivats que vam dir que tenia el mot viure, n’hem vist gairebé la meitat, molts dels quals sorgits de dos de tan bàsics com el verb conviure (quatre) i el substantiu vida (vint). Però ens en queda un altre, d’una…

Els eslògans de Ciudadanos, a còpia de repetir l’absurd fins a l’extenuació, acaben perdent tot significat i es converteixen en mers identificadors, com les musiquetes dels anuncis: si sonen aquelles notes inicials saps que toca coca-cola,…

Som uns quants decennis més endavant i els uniformes ja no són de soldat sinó togues i punyetes, però l’esperit és el mateix. L’Espanya de sempre, marcial i castrense, intenta sotmetre Catalunya com sempre, per la força i l’abús de poder.…