11 preguntes a Francesc Balcells, alcalde de El Palau d’Anglesola

A qui no coneix El Palau d’Anglesola, ¿quin tipus de poble diria vostè que és?

Un poble ple de vida gràcies a les 23 entitats que dinamitzen una agenda ben rica al llarg de tot l’any i als 2.200 habitants que hi vivim. Un poble plàcid, tranquil, amb unes places, jardins i una banqueta que conviden a passejar-hi amb calma. Un poble de bona gent, ben comunicat, ubicat al cor de la Plana d’Urgell.

La seva màxima il·lusió com a alcalde, quina és?

Que les persones que vivim al Palau d’Anglesola puguem desenvolupar-nos, créixer i viure amb plenitud i plena llibertat.

… i com a ciutadà, com veí, la seva màxima satisfacció quina seria?

Doncs que pugui desenvolupar-me, créixer i viure amb plenitud i plena llibertat al meu poble, el Palau d’Anglesola. Com pots veure, no distingeixo pas la condició de ciutadà i d’alcalde perquè visc això darrer com un exercici de servei ciutadà.

A transitar per camins de la política, a vostè, que el va decidir?

Sense cap mena de dubte el procés que viu el país. Des de ben jove he fet poble i he fet país implicat en la vida associativa i no pensava pas en la política perquè crec sincerament que es pot fer poble i fer país des de molts àmbits. Això sí, des de ben jove he somiat i treballat per assolir un estat propi, no pas per ser millors que ningú, sinó per gestionar-nos el bé comú d’una manera justa i equitativa. Per això em vaig implicar a fons en el referèndum de l’1 d’octubre i segurament canalitzar totes les emocions i aprenentatges d’aquella moguda m’ha dut a fer la passa cap al món polític.

Quan va arribar a l’alcaldia, les seves prioritats quines eren?

Ser coherent amb el projecte del grup Ara el Palau. Som un grup assembleari, amb un codi ètic molt clar. Ens hi hem posat amb una actitud de servei ben clara i amb ganes d’aportar aire fresc al consistori. Ser coherent en tot aquest projecte defugint prepotències i clientelisme, és la prioritat.

… I ara quines son?

Doncs les mateixes, i espero que ho siguin durant els quatre anys de servei: coherència, treball en equip i servei. La frase que més he sentit en aquests mesos és “quin alcalde més jove”. Això és un indicador que cal renovació als ajuntaments i cal gestionar el bé comú de forma participativa, propera al ciutadà, transparent. Un dels èxits més grans d’aquests mesos són els plens municipals que retransmetem en directe. Alguns porten 500 visualitzacions, un fet insòlit perquè fins ara ben poca gent s’assabentava de la vida dels plens.

En el que porta de mandat, la seva satisfacció més gran, quina ha estat?

Les dues reunions amb els delegats de primària de l’escola, les dues medalles entregades a les persones centenàries, les dues bodes celebrades i poder recordar el veí Ramon Espinet, bomber mort fa de anys a l’incendi de l’Horta de Sant Joan, dedicant-li una avinguda. També la bona resposta participativa en l’elaboració de l’ordenança de civisme que estem iniciant. Com pots veure, el que més satisfà és tot el que té a veure amb les persones.

... I la decepció més gran, quina ha estat?

Són dues: la manca de civisme en alguns sectors del poble -i per extensió en alguns sectors de la societat- i la lentitud de la maquinària administrativa. També em dol que sigui tan difícil fer consensos grans de poble entre els tres grups que formem el consistori. La política dels pobles petits (la dels grans tampoc, eh?) no hauria d’enquistar-se en mediocritats humanes i hauria de ser possible repartir joc entre tots els regidors que tinguin ganes de fer servei, siguin del color que siguin.

Pel que fa a llocs d’interès del municipi, per presumir de poble, a tot visitant ¿quins llocs suggeriria conèixer?

Entrar a la cooperativa modernista, obra de César Martinell, que justament ara celebra el centenari de la seva construcció, passejar pel nucli antic del poble on hi ha cases senyorials del segle XV i XVI i l’església parroquial, comprar formatge, nous, fruita i embotits locals, pedalar per la banqueta del Canal d’Urgell, fer un tros dels 4 llargs camins que passen pel poble: camí de Sant Jaume, camí ignasià, elcami.cat i la ruta InterCatalunya.

Com a punt final. Algun altre aspecte del municipi que consideri d’interés remarcar, quin seria?

El potencial del Palau d’Anglesola son les persones. És un poble dinàmic i amb una bona projecció de futur, perquè té un polígon industrial que va creixent a poc a poc i unes bones comunicacions viàries que faciliten desplaçar-se arreu del país en un temps raonable.