VIOLÈNCIA MASCLISTA

La pegunta que sovint ens fem és: Per què els depredadors sexuals actuen de la manera com ho fan? La veritat és que no se li sap donar resposta.

L’assumpte  Dani Alves, per la rellevància del personatge ha fet gastar rius de tinta  i ha estat tema de debat en les tertúlies radiofòniques i televisives.

Jaume Sellés en el seu escrit Impunitat, redacta: “També ignorem per què va comportar-se com un depredador que un cop assolit el seu objectiu, va marxar el lloc dels fets, sense immutar-se i sense cap mena de remordiment. No sabem tampoc per què (o no sabem explicar-nos-ho) homes tan poderosos i profundament respectats com ara  Weinstein, Domingo o Spacey van preferir  forçar unes pràctiques sexuals que haurien pogut obtenir fàcilment per altres vies menys perilloses i immorals. De fet només sabem el que diuen els Mossos, que després d’escoltar les seves declaracions i veure’l canviar de versió tres vegades creuen que el Dani se sentia impune. Com el rei emèrit, com els capellans pederastes, com aquells que són i se senten poderosos arreu del món. Una merda, vaja”. Màrius Carol comentant el mateix afer, escriu: “Són temps de culte a la imatge i a l’exhibició, encara que la seva personalitat ja la descriu Ovidi a La metamorfosi. El problema és que ens fascina el paradís narcisista i els narcisos se senten immunes. Però al final la veritat s’imposa. Sense remei”.

Tant Sellés com Carol es limiten a comentar un fet comés per una persona socialment respectable (?). Tots els sectors socials es veuen afectats pel virus de la lascívia que alhora està connectat amb la violència generalitzada. Els comentaristes que actuen com “influencers” cobren per opinar sobre la incivilitat en les seves diverses manifestacions no saben que dir quan tracten els delictes que la Bíblia anomena pecat. Quina és la causa que es manifesti de manera tan variada i violenta?

Déu que atalaia des del cel el que passa a la Terra dóna el seu veredicte: “I el Senyor va veure que la maldat de l’home era molt gran a la Terra, i que el propòsit dels pensaments del seu cor era només el mal tot el dia” (Gènesi 6: 5). la maldat era tan estesa que va portar a Déu extirpar l’home de la Terra mitjançant el Diluvi Universal. Només vuit persones es van salvar de la catàstrofe: Noè i els seus tres fills i les seves respectives esposes. S’inicia una nova etapa amb uns personatges que segueixen sent pecadors la qual cosa fa que amb el temps “el propòsit dels pensaments del seu cor era només el mal tot el dia”. Què és el que fa que el pecat que origina la violència en les seves diverses manifestacions sigui incurable? Davant un panorama que inclús un cec el pot veure, com és possible que es pugui dir que l’ésser humà essencialment és bo i que no és responsable del que fa?

Jesús conta la paràbola de la zitzània sembrada en un camp de blat (Mateu 13: 24-43). La llavor de la zitzània és verinosa. Mentre els homes dormien “va venir el seu enemic i va sembrar zitzània enmig del blat, i se’n va anar”. Amb el temps les dues llavors van germinar i els brots van créixer. Llavors els homes van veure les plantes verinoses  que creixien amb el blat. Quan els deixebles li diuen a Jesús que els expliqui el significat de la paràbola, el Senyor els diu: “El qui sembra la bona llavor és el Fill de l’home (Jesús), i el camp és el món, i la bona llavor són els fills del regne, i la zitzània són els fills del Maligne i, l’enemic que la va sembrar és el diable”

Després de cada dia de la creació  els text afegeix una noteta: “I Déu va veure que era bo”. Comparant la creació de l’home amb la paràbola de la zitzània i el blat, l’enemic de la paràbola és Satanàs que s’encarrega de sembrar zitzània en els cors d’Adam i Eva, que fins aquell moment eren bons. Satanàs havent posseïts una serp i presentant-se com si fos un àngel de llum davant del matrimoni, sembra en el cor d’Eva el dubte de la bondat de Déu, dient-li: “Déu sap que el dia que en mengeu, (el fruit de l’arbre prohibit), els vostres ulls seran oberts i sereu com Déu, coneixedors del bé i del mal” (Gènesi 3: 5). “I la dona va veure que l’arbre era bo per menjar i que era agradable als ulls, i que l’arbre era desitjable per adquirir saviesa. Ella en va prendre dels seu fruit  i en va donar també al seu marit, que era amb ella, i ell també en va menjar” (v. 6). Infectat el matrimoni de zitzània tota la seva descendència és concebuda amb zitzània. 

Déu els dóna el remei per eliminar la zitzània sembrada en el cor, però en són molts que rebutgen el remei i permeten que la zitzània resti viva en els seus cors. El primer cas en la història que mostra els efectes de la zitzània sembrada en el cor és l’assassinat que Caín, fill d’adam i Eva , que comet contra el seu germà Abel. Així ha estat al llarg de la història: els cors enverinats de zitzània són els causants de que Déu que segueix atalaiant des del cel i que observa amb atenció allò que ocorre a la Terra segueixi veient  “que el propòsit dels pensaments del seu cor és només el mal tot el dia”. Només és Déu que pot arrencar dels cors la zitzània que els enverina. Ho fa mitjançant la sang que Jesús va vessar a la creu que els deixa nets com na patena. El remei segueix estant a disposició dels homes només cal que se’l facin seu. Si no es fa només ens queda queixar-nos de la violència que ens embolcalla. Encara ens resta picar de peus.

Octavi Pereña i Cortina