Una ració de món amb patates, si us plau

El 30 de Novembre va ser establert com el dia mundial contra els trastorns alimentaris. Certament és una llàstima que aquest dia existeixi com a tal, ja que ens demostra que el problema és real en una societat superficial com la nostra dominada per estereotips i models de bellesa perfectes.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS), va classificar en el seu moment l’anorèxia i la bulímia com a trastorns mentals i de comportament. Ambdues malalties comporten conseqüències de grans magnituds, en especial entre els i les joves, que són els més propensos a caure en certs trastorns alimentaris.

Mentre que l’anorèxia es caracteritza per la por descomunal a augmentar de pes o justament pel desig immens de reduir la massa corporal, la bulímia consisteix en episodis d’ingesta compulsiva d’aliments i en l’intent posterior d’auto provocació de vòmits per desfer-se de totes les calories ingerides prèviament per causa del remordiment. Les conseqüències, com ja s’ha esmentat anteriorment, són de grans magnituds, ja que les persones víctimes d’aquests trastorns pateixen desnutrició, nerviosisme, arítmies cardíaques, trastorns digestius, ansietat, disfuncions fisiològiques de tota mena, depressió, i una llarga llista que sovint porta aquestes víctimes fins a la mort.

És esgarrifant que entre un 90-95% de les dones d’entre 12 i 35 anys pateixin trastorns alimentaris, però el que és més esgarrifant encara, són les causes que impulsen aquestes dones a caure en el pou. Els factors dominants són de caire social, interpersonal o bé psicològics. I fent una radiografia de la nostra actual societat, res resulta estrany. Permetem que les dones siguin un objecte a vista de tothom posant-les gairebé nues en anuncis de perfums, de llenceries, d’automobilística fins i tot o patrocinant joies en les marquesines de les grans ciutats i també de les més petites. I normalitzem els cossos esquelètics marcant ossos per tot arreu i fins i tot els adorem i ets tatxem de perfectes models de bellesa quan realment, la única cosa perfecta que tenen o transmeten, és el nivell d’ignorància, incredulitat i hipocresia que caracteritza a l’esser humà del segle XXI.

Els factors socials juguen un paper important per aquestes dones que cauen en els telaranys sovint mortals de l’anorèxia i la bulímia. Les pressions culturals i els canons de bellesa són un verí per les dones reals. Perquè al cap i a la fi, és això el que som i el que hauríem de ser sempre: dones reals. Si no contribuïm a empoderar aquestes dones que se senten a l’ombra, si no acabem amb aquests falsos estereotips i definicions globals de bellesa, tindrem dones dèbils que seran per sempre esclaves del patriarcat.

I el que hem d’aconseguir, justament, és que aquestes dones es vulguin menjar el món amb patates i que la única cosa que vulguin escopir sigui el concepte de bellesa reciclat a la cara del patriarcat. Que ja som boniques tal com som i que la bellesa, precisament és bonica perquè és diversa.

Noemí Fabregat. Portaveu Regional de Jovent Republicà a Ponent