Talarn felicita Aitona per la seva capacitat de reinventar-se amb la Ruta Robert Capa i oferir noves propostes dinamitzadores

Ha aprofitat l’acte per retre un homenatge doble: als que van patir aquella guerra i als reporters gràfics i els periodistes de guerra, que “són els primers pacifistes”

El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha participat aquest diumenge en la presentació de la ‘Ruta Robert Capa a Aitona. L’ofensiva republicana de 1938’.

Talarn, que ha estat acompanyat per la vicepresidenta de la Diputació i de l’IEI, Estefania Rufach, ha iniciat la seva estada a Aitona a la plaça del Poliesportiu municipal, on hab estat rebuts per l’alcaldessa, Rosa Pujol, la directora dels Serveis Territorials de Justícia a Lleida, Montserrat Messeguer, membres de la corporació municipal, alcaldes de la zona i personal del Centre d’Estudis del Segrià i de la secció d’Arqueologia de la Diputació.

Des d’allí s’han desplaçat al punt d’inici de la ruta, que ha estat presentada per Pol Galitó, estudiós de la Guerra Civil espanyola, i Joan Ramón González, coordinador de la ruta, a la qual han efectuat un recorregut.

En la seva intervenció, Joan Talarn ha destacat que en la proposta de la Ruta Robert Capa a Aitona hi conflueixen la vindicació del paisatge segrianenc, la recuperació de la memòria històrica i cultural del municipi, i la demostració que un altre model de desenvolupament local sostenible és possible, vinculat als sectors tradicionals, culturals i, en el cas d’Aitona, històrics i de memòria.

El president de la Diputació ha remarcat que “recuperar la memòria és recuperar una part de tots nosaltres”, en aquest cas al voltant de tot el que va passar en un front que potser ha estat oblidat però que va ser molt important. És per això que ha volgut aprofitar l’acte per retre un doble homenatge: primer, “a la gent que va patir aquella guerra, però sobretot als soldats que van ser aquí”, en especial els que van participar en aquella ofensiva que “va passar de l’esperança a la desesperança”; i, segon, als reporters gràfics i als periodistes de guerra, gent que va als conflictes bèl·lics per explicar allò que hi passa i que “són els primers pacifistes”, perquè “no hi ha millor manera d’anar contra les guerres que explicar allò que produeixen”.

Per tot plegat, Talarn ha volgut felicitar l’Ajuntament d’Aitona per ser capaç d’unir en un mateix projecte paisatge, història, desenvolupament local i memòria cultural, demostrant així una capacitat per reinventar-se amb una proposta nova i dinamitzadora que s’incorpora al projecte de Fruiturisme.

La d’avui ha estat la segona presentació de la Ruta Robert Capa a Aitona, tota vegada que a principis de més va viure una primer acte públic a l’Institut d’Estudis Ilerdencs. La iniciativa posa a disposició de la ciutadania un espai de descobriment del patrimoni paisatgístic i històric del municipi d’Aitona resseguint les passes dels fotoperiodistes Friedmann Endre Ernő i Gerda Taro, coneguts popularment amb el pseudònim comú de Robert Capa, que durant el període comprès entre el 7 i el 22 de novembre del 1938 van documentar fotogràficament la darrera ofensiva de l’exèrcit republicà durant la Guerra Civil espanyola. 

Entre altres imatges, Capa va fotografiar, amb l’ermita de Sant Joan de Carratalà al fons, la passarel·la sobre el riu, les tropes que progressaven, els portalliteres que reculaven amb els ferits i, ja a Aitona, la façana del sindicat agrícola amb grafits a favor de Franco. Pol Galitó va ser qui finalment va localitzar els diferents escenaris que es veuen en bona part de les fotografies, ja que moltes són de detall i difícils d’ubicar. En total, Capa va fer unes 200 fotografies, de les quals una seixantena estan perfectament identificades.

Una trentena d’aquestes imatges són les que s’han col·locat als diferents panells que formen la ruta, que ressegueix 11 punts icònics que tenen un vincle directe amb Robert Capa i la història del seu pas per Aitona. Es tracta d’una ruta que es pot recórrer en aproximadament una hora i que està concebuda per fer-la completament per lliure, tot i que es pot concertar una visita guiada per poder-la fer de la mà de les guies locals, les quals posaran l’accent en el context paisatgístic, a més d’aprofundir en la figura de Robert Capa com un dels fotògrafs corresponsals de guerra més famosos del segle XX, a la vegada que es posarà l’accent en una batalla, la del Segre, que potser ha estat oblidada.