‘Tabarnia’ o el reflex d’un mirall

Acció-reacció. Així és la naturalesa, tant al regne animal i vegetal com al món dels humans. Però acció-reacció és igual a reflex i/o revers? Si davant un mirall, per molt que mirem d’amagat, aquest sempre ens retorna la mirada i el reflex per molt que no vulguem mirar per veure la Veritat (senyalada també en aquelles històries, pel·lícules i sèries animades fantàstiques com ‘Ulises 31’ o ‘La història interminable’ on els Mirall de la Veritat mostraven la maldat, bondat, o valentia de dins les persones).

Amb tot, no sempre el que veiem és el que aparenta ser (com els efectes òptics que donaren lloc a la idea de la Màgia i els seus trucs, o els miratges als deserts conseqüència de deshidratacions, o les mentides polítiques). Si l’aparició de nous models polítics, econòmics i socials són reaccions a les greus i anticristianes desigualtats socials i al seu torn les recents retallades de drets socials portaren la irrupció de nous actors polítics, el fenomen ‘Ciutadans’ a les eleccions catalanes del 2006 fou una reacció al pacte del PSC amb els independentistes d’ERC, recordant, però, l’origen socialdemòcrata de centre-esquerra d’aquesta formació política, per gent majoritàriament de l’àrea metropolitana de Barcelona desencantada amb el PSC, tot i que Ciutadans (‘Ciudadanos’) és ara de dreta neoliberal (segons alguns, equivalent a l’antiga UCD d’Adolfo Suàrez).

I si les reaccions poden ser el reflex, també poden ser el revers. I, seguint la línia d’alguns tests psicotècnics, el partit ‘Ciudadanos’ pot ser el revers espanyol del PdCat (CiU), com les CUP són el revers del PP (amenaçat de divisió entre una dreta pura i una corrent emigrada cap a ‘C’s’). I si no fa gaire davant la deriva independentista a Euskadi, la província d’Àlava reaccionà demanant separar-se en una província dins Espanya, recentment com a reacció a l’independentisme català ha sorgit el fenomen ‘Tabarnia’: una hipotètica entitat territorial agrupant comarques i municipis de les províncies de Barcelona i Tarragona, amb majoria de vot contrari a la independència (incloent el ‘cinturó roig’), casualment amb la majoria de vots per a ‘Ciutadans’ i que davant una eventual independència de Catalunya demana separar-se d’aquesta per constituir-se en regió però dins d’Espanya, utilitzant els mateixos arguments i eines propagandístiques que l’independentisme (com demanar un referèndum d’autodeterminació, el mantra ‘ens roben’, etc).

A les xarxes socials en van plenes, incloent reaccions violentes o despectives des de l’independentistes. Amb tot, aquesta idea és sols una eina per mostrar el reflex del mirall de l’independentisme respectable com a idea però que mostra les seves contradiccions i la seva doble vara de mesurar quan demana uns drets per uns però el nega als altres o defensa la integritat d’un territori mentre la nega a un altre (‘no desitgem pels demés el que no vulguem per nosaltres’). I si amb la Val d’Aran (que també demana un status semblant) queda demostrat que hi han almenys 3 Catalunyes més enllà d’una sola que ens volen vendre alguns, també demostra que alguns no gosen mirar-se al Mirall de la Veritat, perquè potser no els agradaria el que veurien. Però davant tot, Respecte!.

Toni Yus Piazuelo.-