Gràcies, Sr. Sánchez! A hores d’ara érem molts, què dic molts… moltíssims!, que vivíem amb l’ai al cor, trasbalsats, esmaperduts i garratibats per l’angoixa que ens produeix la simple possibilitat del trencament de la nació més antiga d’Europa (segle XVIII?).
I tot això seria per la pèrdua de la colònia mig domesticada de Catalunya. Perquè perdre Portugal, Gibraltar, les grans possessions d’Àfrica, mig continent americà, les Filipines i regalar la Catalunya nord a França no té importància.
És clar, el que cal és conservar in aeternum aquests babaus de catalans i el seu territori, la seva nació, que és d’on raja la mamella d’or perpètua per a major grandesa de les espanyes i dilapidació en armament alhora que es desinverteix en transport públic, sanitat, educació i atenció social de milions de ciutadans. I si aquesta nació mil·lenària després de 300 anys d’ocupació borbònica fa un referèndum pacífic i democràtic ha de patir totes les fúries de l’avern policials i jurídiques, això si, amb ulls clucs o indiferents de la Unió Europa i de la resta de països democràtics, que algun n’hi deu haver…
Perquè suprimir un delicte relíquia que fa molts anys ja no era vigent en entorns democràtics, amb el que es va fer enginyeria jurídica creativa per criminalitzar, condemnar i exiliar milers de ciutadans; i proposar una amnistia (aquesta seria la cinquena), segons ells, suposaria trencar l’única pàtria que és sagrada, l’espanyola. Tot i que ben mirat, a la llarga, les mesures esmentades complementades amb major tarannà democràtic i llibertats ciutadanes estalviarien a l’Estat espanyol més reprovacions i condemnes de tribunals i institucions internacionals de les que ja en té prou.
Perquè els enfrontaments al Congreso, baralles i escridassades als governs espanyols en conferències, actes oficials i desfilades militars; incompliments reiterats i perllongats de la seva constitució per part de partits patriòtics; organismes jurídics inoperants per manca de renovació des de fa cinc anys, i incapacitat de formar el seu govern sense recórrer a partits catalans, tot això no deu tenir cap importància, tot deu ser consens, bona avinença i harmonia… donat que, com tothom sap i és profecia, l’única societat dividida i trencada és la catalana, segons paraules de dirigents polítics d’ahir mateix, argument sovint emprat per defugir respondre temes importants com la manca d’encaix legal vigent de Catalunya o per l’autodeterminació reclamada per majoria.
Josep-Maria CURRIÀ
ANC Lleida
Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.