RETAULE DE SANT BARTOMEU al MUSEU DE LLEIDA
Per gentilesa de l'empresari i mecenes lleidatà TATXO BENET, ha estat cedit en dipòsit al Museu de Lleida, el Retaule Gòtic de Sant Bartomeu, originari de la població de CAPELLA (La Franja) i que restà molts anys als Estat Units en mans privades.
AUTORIA VÍDEO. jaumedelleida (5 minuts)
AMPLIACIO NOTICIA. “El Museu de Lleida no renunciarà mai a explicar la Franja”
El paer en cap, Miquel Pueyo, destaca l’aposta “pel diàleg, la convivència i la política” per consolidar els vincles de germanor amb l’Aragó, en l’acte de presentació del nou retaule gòtic cedit per Tatxo Benet que exposarà el Museu
El Museu de Lleida ha acollit l’acte de presentació del retaule gòtic de Sant Bartomeu, una peça que ha estat cedida en dipòsit pel seu propietari, l’empresari lleidatà Tatxo Benet, i que és originària de l’església de Sant Martí de Capella, una població de la Franja de Ponent a prop de Graus.
L’acte ha estat presidit pel president de la Generalitat, Quim Torra, i ha comptat amb la participació de l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo.
El paer en cap, com a patró del Museu, ha destacat el paper històric de Lleida com a capital del territori de la Franja, amb múltiples vincles històrics i sentimentals. “Més enllà de les fronteres administratives, els veïns de la Franja són les nostres parelles, cosins, amics i amigues, i també els nostres clients i proveïdors. Per tant, des de la Paeria de Lleida diem un no rotund a la confrontació i a la fixació de fronteres morals, mentals i ètiques. Estem pel diàleg, per la convivència i la política, tornant-hi retrobarem camins”, ha assenyalat i ha lamentat el “pecat original” pel conflicte de l’art que va suposar la separació de les parròquies de la Franja del Bisbat de Lleida.
“El Museu de Lleida no renunciarà mai a explicar la Franja, perquè tots els museus del món són el fruit de la història, que no es pot reescriure sense falsejar-la. I la Paeria de Lleida com a patrona del Museu assumeix aquesta voluntat”, ha explicat Pueyo qui ha destacat el simbolisme del fet que Capella es trobi en el punt per on passa la isoglossa, la frontera lingüística entre el català i l’aragonès.
A més, el paer en cap ha agraït molt especialment a Tatxo Benet en nom de la ciutat la seva tasca de mecenes cultural. “El gest d’avui sens dubte constitueix un estímul i apunta la direcció de l’autoestima, l’ambició en positiu i la generositat, valors importants pel futur de la nostra ciutat. Avui és un temps de cosir i d’abraçar, d’alguna manera es tanca de forma simbòlica un arc inicialment dolorós, però que avui corregirem cap a l’esperança”, ha conclòs Pueyo.
Tatxo Benet ha explicat l’adquisició de la peça, obra de Pere Espallargues, que ha vinculat a l’impacte emocional que li van causar les imatges de l’11 de desembre de 2017, quan la Guàrdia Civil es va endur obres del Museu, i que ja el va dur a portar a Lleida la mostra “Presos polítics”. “Com a lleidatà volia posar el meu gra de sorra perquè aquesta acció violenta no quedi com una cosa negativa per la ciutat i intentar transformar-la en una cosa positiva. El Bisbe Messeguer no va poder salvar aquesta obra i m’agrada pensar que un segle després ha fet el mateix camí. Sentimentalment, per a mi, omple el buit que en el meu cor van deixar les peces que van marxar”, ha declarat.
El president Torra ha destacat el “compromís cívic” de Benet i també de tots els lleidatans que han fet seu un Museu que acaba de ser guardonat amb el Premi Nacional de Cultura i que és “absolutament imprescindible per conèixer la història de l’art a Catalunya”. “Jo també era aquí per l’11 de desembre de 2017. Hi havia una sensació de desesperança i de buidor i jo penso que avui tanquem un cicle i recosim”, ha afegit.
El director del Museu, Josep Giralt, ha agraït la generositat de Benet i ha assenyalat que l’obra serà cabdal per la renovació de la part gòtica de l’equipament i per explicar la Franja, un dels objectius irrenunciables del Museu.
La presentació del retaule, que data de finals del segle XV, ha comptat també amb la participació de la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, dels tinents d’alcalde Toni Postius, Jaume Rutllant, Anna Campos i Paco Cerdà, la regidora Marta Gispert, així com de la presidenta de la Diputació, Rosa Maria Perelló, i el del Consell Comarcal del Segrià, David Massot.
Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.