«Res no és veritat, res no és mentida, tot depèn amb el color del vidre que es mira». (Ramón de Campoamor).

La frase vol significar que la realitat no és absoluta, sinó que depèn del punt de vista de qui l’observa. La percepció de cadascú està condicionada per experiències, creences, emocions, interessos o context.

Quant a El “color del vidre” és una metàfora del punt de vista personal amb què mirem el món. Per exemple, una mateixa situació pot semblar justa per a una persona i injusta per a una altra, segons com la visquin.

Aquesta frase està molt associada a la idea que la veritat és subjectiva i que cal tenir en compte diferents perspectives abans de jutjar.

Des d’un punt de vista filosòfic, l’esmentada frase  expressa una posició relativista sobre la veritat i el coneixement. Suggereix que no accedim mai a la realitat tal com és en si mateixa, sinó sempre a través d’un filtre: la nostra ment.

Aquest “vidre” simbolitza: la cultura, l’educació, el llenguatge, la moral, les emocions i interessos personals. La frase també és una crítica a la pretensió d’algunes doctrines (religioses, polítiques o morals) de posseir una veritat única i universal. Convida a la humilitat intel·lectual: reconèixer que el nostre punt de vista no és l’únic possible.