“QUI FA TESTOS POT FER OLLES”

No sé perquè serà que aquests dies m’ha vingut al cap aquell comentari que sonava per casa quan era jove i que té un sentit semblant a: qui ha fet avui, farà demà; o  Els testos s’assemblen a les olles, pel cul o per les vores; potser és per les declaracions del jutge de l’Audiencia Nacional, Manuel García-Castellón y García-Lomas.

Doncs sí, aquest destacat jurista d’un alt tribunal espanyol en un fòrum organitzat pel diari La Región, d’Ourense, va manifestar que se li va acudir mentir a França, per decantar la decisió cap al seus interessos, en plenes negociacions sobre l’intercanvi immediat d’informació entre els dos països quan era jutge d’enllaç del govern de José Maria Aznar, aquell del que “el que pueda hacer, que haga”…

Ara que es tramita l’amnistia, suposo que deu ser per casualitat que s’imputi per terrorisme 12 persones malgrat que aquesta causa fa quatre anys que està oberta i fins ara no se n’havia vist gens de terrorisme. I vés per on una segona casualitat: que entre els dotze encausats hi ha Carles Puigdemont, Marta Rovira, Ruben Wagensberg… S’entenen tantes casualitats?

I ja veiem que les negatives i contrarietats d’alguns tribunals de diferents estats europeus no influeixen ni poc ni molt a cap alt tribunal espanyol, ni a cap dels seus jutges estrella, com acaba de passar amb el revés que l’Oficina Federal de Justícia de Suïssa ha donat al jutge García-Castellón en suspendre la comissió rogatòria que aquest li demanava per localitzar la Marta Rovira. També ha hagut d’encaixar la negativa a donar informació d’un compte bancari que segons aquest jutge finançava les mobilitzacions de protesta del Tsunami Democràtic del 2019.  

En un interval de vint-i-quatre hores també s’han produït dos fets importants arrel del mateix cas: el  clam de cent quaranta-quatre entitats a la Plaça del Rei de Barcelona per denunciar el biaix polític amb la firma d’un manifest per part de 200 personalitats declarant que protestar no és terrorisme sinó un dret democràtic. I l’altre ha estat una declaració en el mateix sentit, però ara per part de 20 organitzacions internacionals en defensa dels drets humans, que signen un manifest titulat “solidaritat pels activistes de Catalunya acusats de terrorisme”. Entre els impulsors hi ha Forum Civic Europeu que és una xarxa de més de cent associacions i ONGs de vint-i-cinc països europeus entre les que hi ha Amnistia Internacional. Cal insistir que voler qualificar per terrorisme les manifestacions de Tsunami Democràtic, com diu el president Aragonès, és una acció arbitrària, injusta i il·legítima que pretén criminalitzar el dret de protesta, limitar els drets fonamentals i silenciar la dissidència política. 

Però ara que la força dels vots que necessita Pedro Sánchez al Congreso propicia l’amnistia de l’independentisme català sembla que per alguns sectors s’estigui a punt d’un cataclisme sideral, quan des del segle XIX s’han promulgat més de vint amnisties l’objectiu de les quals en la seva majoria era retrocedir situacions d’excessos en la qualificació i condemna de diferents grups de ciutadans. I no oblidem que dels 46 estats membres i 6 observadors del que conformen el Consell d’Europa només n’hi ha dos Brasil i Kirguizstan, i per motius molt particulars, que prohibeixen el terrorisme en les seves amnisties.

La decisió que s’ha produït el 29 de febrer en tot aquest disbarat és que, el Matrix judicial que anomena el president Puigdemont, s’ha repartit d’aquest lot d’independentistes a castigar, sigui com sigui, més enllà de possibles amnisties, quan la  sala segona del Tribunal Suprem, a petició de l’ínclit García-Castellón, i malgrat l’oposició de la fiscalia,  ha acceptat obrir causa penal per indicis de terrorisme a dos imputats, el president Carles Puigdemont, i el diputat Ruben Wagensberg. En resum: García-Castellón 10, Marchena 2. I per damunt de tot que continuï la repressió que són catalans…

PS: La Comissió de Venècia veu legítima l’amnistia  prèvies unes recomanacions, un avís als jutges que no poden retorçar el concepte de drets humans, i que un cop aprovada la llei l’haurien de respectar.

Josep-Maria CURRIÀ ANC Lleida