QUÈ ÉS LA SAVIESA?

Lluís Amiguet entrevista Keisuke Matsumoto, monjo budista. Reprodueixo el que diu perquè les seves reflexions poden aplicar-se perfectament al cristianisme. El periodista li pegunta: Per què es va fer monjo? L’interrogat contesta. “Volia viure alguna coa més que l’experiència d’una empresa a la que consagren la seva   existència gairebé tots els japonesos”. En el fons de la seva ànima el monjo budista no estava satisfet amb el que li proporcionava viure només per satisfer la sensualitat del materialisme. L’ésser humà necessita nodrir l’ànima que no troba repòs acumulant més i més objectes que un cop obtinguts no donen el que s’espera d’ell. Jesús vol fer-nos entrar en raó quan ens pregunta: “Què en trauria l’home si guanyés el món sencer i perdés la seva ànima?” (Marc 8: 36). ¿Ens l’hem fet mai aquesta pregunta? La resposta no es troba en retirar-se a un monestir i meditar mentre es fan tasques humils, doncs,  l’afecció sensual es porta gravada en l’ànima.

El periodista burxa el monjo i li pregunta: El budisme no és una multinacional? La resposta: “Sí, però això ho vaig descobrir després de fer-me monjo”. Hauria d’haver estat un cop molt dur descobrir que el retir buscat dins les parets d’un monestir formava part d’una multinacional. Acaba acceptant que les organitzacions humanes acaben sent el que són. No donen el que s’espera d’elles. 

L’Amiguet no es dona per vençut i segueix indagant: Però veig que no se n’ha sortit del convent. La confessió del religiós: “Avui sé que el budisme s’ha convertit en un conjunt de creences dogmàtiques i institucionalitzades al servei d’una elit” . ¿No és el cristianisme romà una multinacional que imposa les creences els que busquen recer a l’ombra de la institució? Les multinacionals de la fe no donen opció als seus protegits a pensar en llibertat, a investigar i a arribar a conclusions de la seva pròpia collita. Se’ls dóna tot mastegat. Només els cal dir amén a les doctrines que ensenyen els doctors en teologia al seu sevei Han d’acceptar per força les regles que imposa l’elit governant. La dissidència es castiga amb amenaces condemnatòries. ¿Es troba en una multinacional de la fe la pau que no es troba en el món materialista? Diria que no.

Lluís amiguet no es cansa de preguntar. ¿Només el budisme? La resposta: “Per això vaig concloure que el que ara necessiten els humans és saviesa, no religió. I per això encara segueixo al convent”. Els éssers humans no regenerats per la sang de Jesús busquen la saviesa en la filosofia. La filosofia és un aplec de raonaments que fan els homes des de les tenebres que nien en les seves ànimes no il·luminades per la llum que és Jesús. Per això els raonaments no satisfan els qui busquen la vertadera saviesa. On trobar-la?

El llibre Proverbis és una exposició del que és la saviesa.  No és filosofia sinó una Persona que clama amb tendresa als éssers humans a que l’escoltin i es deixin guiar per Ell: “A vosaltres, oh homes, clamo i adreço la meva veu als fills d’Adam. Aconseguiu inexperts la prudència, i vosaltres insensats, aconseguí la sensatesa. Escolteu perquè parlaré coses importants, i obriré els meus llavis per dir coses rectes. Perquè la meva boca expressarà la veritat, i la maldat és una abominació als meus llavis. Tots els mots de la meva boca són expressats amb rectitud, no hi ha res de torçut ni pervertit en ells” (Proverbis 8: 4-8). El mateix llibre resumeix en poques paraules què és la saviesa: “El temor del Senyor és el principi de la saviesa, els insensats menyspreen el coneixement i la instrucció” (1: 7). Les persones que han estat tocades per la Saviesa divina no poden fer el que fa Keisuke Matsumoto que segueix al convent perquè “intento alliberar els líders religiosos dels lligams de la religió institucional”. La Bíblia no es cansa d’aconsellar els homes que fugin de les tenebres de la religió institucional. Alerta dels perills que comporta aixoplugar-se a l’ombra dels seus murs. El monjo budista  no abandona el convent perquè “intento alliberar els líders religiosos dels lligams de la religió institucional”. Tots els qui han trobat Jesús, que és la Saviesa divina, han abandonat els lligams que asfixien de la religió institucionalitzada. El cas més conegut és el de Martí Luter, monjo agustinià que va intentar foragitar de la Santa Seu, multinacional de la fe, la corrupció que s’hi amagava dins dels seus murs. Com no ho podia aconseguir va penjar l’hàbit i va abandonar la Institució eclesiàstica que asfixia els fidels que busquen la saviesa autèntica. La llum i les tenebres no poden caminar juntes. S’ha de prendre una decisió.

Octavi Pereña i Cortina