MALA PRAXI ALS AUTOBUSOS URBANS

SENYOR DIRECTOR.

Aquest escrit a TOTLLEIDA és per denunciar una forma massa freqüent de conduir els autobusos urbans de Lleida. 

Tant i fa que a la nostra família la primera topada experimentada en els últims temps la patís jo mateix i que la segona fos una caiguda espectacular, per sort d’esquena, de la meva dona, que va requerir l’aturada de l’autobús, compareixença del conductor oferint-se a cridar una ambulància…, caiguda que li va produir notables traumes en diferents parts del cos amb grans blaus, ferides i que van requerir la  immobilització de la mà dreta fins a mig braç a causa del cop rebut al dit mitjà, amb commoció a tot el cos, etc.

El rellevant del tema no és que aquesta loteria d’incidents ens hagi recaigut en diversos membres de la nostra família, i que pel demès pugui ser un fet aïllat, no, el cas és que en anar a comprar el pa la pastissera em comenta que en pocs dies ha passat el mateix a cinc clientes seves.

Cal remarcar en aquest context que l’accident no és va produir per evitar una situació excepcional o un caos circulatori puntual del trànsit urbà, si no que és una forma bastant habitual de conduir amb accelerades i frenades sobtades i continuades durant tot el trajecte d’una línia determinada.

I és el moment de lloar i agrair, però, la reacció de solidaritat i ajut que es rep en aquests casos de la resta de passatgers del voltant, gràcies a tots ells, i retrets contundents a alguns conductors i a l’empresa que presta el servei per no recomanar més cura als seus conductors recordant-los-hi que transporten persones. 

Josep M. Currià