Presentació  del llibre : ELS FETS DE L’ 1 d’OCTUBRE de Pagés Editors, amb testmonis i «victimes» de la diada

El llibre Els fets de l’1 d’octubre, editat per Pagés Editors inclou relats de testimonis i víctimes de el que va succeir el dia del referèndum,  així com anàlisis de Josep-Lluís Carod, Jordi Graupera, Anna Gabriel, Jaume Barrull, Gemma Garcia i Maria Vila. I les fotografies són d’Edu Bayer, Santi Iglesias, Toni Prim i Tjerk van der Meulen.

L’exdirigent d’ERC Carod afirma en el llibre que les expressions de violència que s’han produït a Catalunya «provenen de l’àmbit espanyol, com es va veure l’1 d’octubre, en les imatges que han fet la volta al món, amb un salvatgisme farcit d’odi ètnic, acumulat durant segles». «Al costat d’això, la impunitat amb què campa l’agressivitat institucional ha permès que surti a la superfície una ànima franquista espanyola que, ingènuament, potser crèiem que no tenia aquesta magnitud. I no sols franquista (autoritària, rància, antidemocràtica, nacionalista espanyola, anticatalana) sinó també directament nazi», afegeix.

El filòsof i periodista Jordi Graupera assegura que la «via més eficaç i incruenta per ser independents» és la via unilateral amb resistència pacífica. «Les tres paraules són necessàries: unilateralitat, resistència i pacífica. Les tres es van donar l’1 d’octubre i juntes van dibuixar el contorn del dia més lúcid, inequívoc, fructífer i sensual de la història política de Catalunya des que el 1648 -per dir-ho simbòlicament- els Estats europeus van decidir donar-se la raó els uns als altres, aviam si així guanyaven temps per preparar-se per a la següent guerra». Segons Graupera, el dia 1 d’octubre «va morir la moral de víctima» dels catalans.

Per la seva banda, l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel manifesta en el llibre que la resposta de l’Estat contra el referèndum va ser una «ignomínia». «El desafiament al referèndum esdevingué una operació d’Estat que pretenia negar qualsevol possibilitat d’exercici del dret a l’autodeterminació, per sempre més. D’aquí que, després de l’actuació del Tribunal Constitucional tot suspenent les lleis del Referèndum i Transitorietat, després de l’operatiu policial i judicial del dia 20 de setembre i de l’activació de la Fiscalia amb les acusacions de rebel·lió i de sedició, també pels membres de la Mesa i la presidenta del Parlament, només quedés la resposta contra la gent», apunta.